Un pom de clavells rapitencs i roses barcelonines de Sant Jordi tal i com s'han deixat caure.
I una història autoregalada i escollida, entre mil i una opcions...
I pel que sembla no vaig ser la única perquè a l'endemà al primer diari que vaig trobar vaig mirar quins llibres havien estat els més venuts i van ser...
Ara només tinc pendent regalar una altra història (Sí ja ho se. No queda gaire bé que m'hagi comprat un llibre per a mi i no n'hagi regalat cap, però tot té una justificació. Em vull esperar a comprar-lo a la Ràpita..... Com no...on l'hauria de comprar?? )
El llibre és "Cròniques d'una mar despareguda", guanyadora del premi Nostromo. Una història inspirada en el nostre poble.
Miquel Reverté, escriptor rapitenc, al igual que Salvador Espriu s'inspira en Arenys, per escriure sobre el món fictici de Sinera. Ell s'inspira amb la Ràpita per escriure sobre la vida marinera a Santa Maria d'Atipar ( Ràpita a l'inrevés).
La corresponsal del bloc a la Ràpita, Montse Fèlix, m'ha passat unes imatges perquè des d'aquí puguem compartir algunes de les coses tan boniques i ben fetes que es van exposar a la darrera Fira Expo-arts del nostre poble.
Hi havia molts artesans i està clar que no estan tots els que són, però si que ho són tots els que estan. I a TOTS, TOTS, dediquem "esta" entrada.
A més a més durant un dels dies de la fira, es va organitzar una cursa solidària per a l'associació de malalts de Parkinson de les Terres de l'Ebre.
Montse Duch i Montse Fèlix van compartir una parada amb coses fetes per elles, totes precioses:
Bosses i samarretes, disseny de Montse Fèlix (Mar de fora)
Barret de flors i diademes de Montse Duch
La parada de les Montses
Montse & Montse (més felices i creatives que mai..)
Esta és la parada de Clara, l'artista sabonera de Sabó- Boníssim. Fa uns sabons totalment naturals que deixen la pell com una seda.
Aquí tenim a Montse Fèlix, Ariadna, Montse Duch i Clara
Jusi de (Paper i Tisora) és una altra de les artistes que va participar amb els dibuixos i peces de Scrap. També se la veu contenta i feliç.
Elena i Francesca d'Un parell de Mans (fan coses molt xules que podeu seguir en el seu blog i la pàgina de facebook)
Antonia i les bosses tan xules que fa
Rosa també dissenya polseres, collars i arrecades molt originals i que podeu seguir a facebook on mostra les coses que fa
Estes dos últimes imatges són de miniatures marineres fetes per Juanito, un mariner jubilat que fa meravelles com estes..
La Ràpita, diumenge 20 d'abril de 2014. Tarda de pluja i de sol. Passeig mullat i assoleiat.
Per la mar un vaixell solitari...Gent caminant...
Cada mirada deriva en un pensament.
Cadascú i el seu univers.
Des de la notícia de la mort de l'escriptor Gabriel Garcia Màrquez, no em puc treure del cap una de les millors històries que he llegit: "El amor en tiempos de cólera".
De fet, en la meua imaginació, sempre havia pensat que si algun cop a la vida, havia d'utilitzar un pseudònim, seria el de la protagonista, Fermina Daza. De moment, no s'ha donat el cas.
Mai se m'ha oblidat el magnetisme d'aquesta dona per enamorar de per vida a Florentino, el protagonista. Per a mi, és la millor història d'amor de la literatura.
Ahir, rememorant a l'escriptor, vaig veure i escoltar una antiga entrevista on li preguntaven quin considerava el millor dels seus llibres, i sense dubtar va dir que era aquest. Afirmava que tot i que "Cien años de soledad" era la més lloada, considerava "El amor en tiempos de cólera" com la seua millor obra perquè tracta de persones i sentiments reals.
Saber que per a l'autor, aquesta també és la millor història em reconforta moltíssim. Sempre m'havia sentit una mica fora de lloc, quan la preferia enlloc de la gran obra mestra, Cien años de Soledad.
Per als que no tingueu ganes de llegir-la, i voleu escoltar com comença, aquí teniu l'audio-llibre.
Per als que sí teniu ganes...
Era inevitable: el olor de las almendras amargas le recordaba siempre el destino de los amores contrariados. El doctor Juvenal Urbino lo percibió desde que entró en la casa todavía en penumbras, adonde había acudido de urgencia a ocuparse de un caso que para él había dejado de ser urgente desde hacía muchos años. El refugiado antillano Jeremiah de Saint-Amour, inválido de guerra, fotógrafo de niños y su adversario de ajedrez más compasivo, se había puesto a salvo de los tormentos de la memoria con un sahumerio de cianuro de oro.
– El amor en los tiempos del cólera (1985
I si li voleu dedicar la tarda, també podeu tornar a veure la pel·lícula, protagonitzada per Javier Bàrdem.
Ja ho diem sempre. Facebook tindrà alguns aspectes negatius, però n'hi ha molts més de positius. En el meu cas, em permet estar connectada, i més o menys al dia, del que es cou per la Ràpita.
Ja fa uns dies, Carol, de DelicaTessen, va publicar una imatge del seu aparador amb uns nous dibuixos molt adequats per a l'estil de la botiga, un espai amb molt d'encant. Però amb les presses només vaig posar que m'agradava i aquí és va quedar la cosa.
Però esta setmana, Maria José, de Caramels, també va publicar una imatge del nou apararador i em van tornar a cridar l'atenció uns dibuixos que també s'adequaven moltíssim a l'estil de la botiga de roba. Al preguntar-li qui els havia fet, em va dir que eren de Mireia Cid.
Com estos dies he tingut una mica més de temps, m'he posat en contacte amb Mireia i li he demanat si podia parlar i mostrar alguns dels dibuixos al bloc i ha acceptat encantada. El més curiós és que no ens coneixiem, però, casualitats de la vida..., a l'arribar a la Ràpita dijous a la nit, vam anar a sopar , i vaig coincidir amb Maria José i amb ella i la vaig poder conèixer personalment.
La gràcia dels dibuixos de Mireia és que reflexen al cent per cent l'esperit del lloc on s'han creat. Si voleu veure més projectes de Mireia podeu visitar el seu bloc, Creativa busca proyecto, que a partir d'ara tindrem enllaçat al racó creatiu rapitenc.
Que tingues molta sort Mireia, la feina ben feta sempre té sentit!!!
