Des de la notícia de la mort de l'escriptor Gabriel Garcia Màrquez, no em puc treure del cap una de les millors històries que he llegit: "El amor en tiempos de cólera".
De fet, en la meua imaginació, sempre havia pensat que si algun cop a la vida, havia d'utilitzar un pseudònim, seria el de la protagonista, Fermina Daza. De moment, no s'ha donat el cas.
Mai se m'ha oblidat el magnetisme d'aquesta dona per enamorar de per vida a Florentino, el protagonista. Per a mi, és la millor història d'amor de la literatura.
Ahir, rememorant a l'escriptor, vaig veure i escoltar una antiga entrevista on li preguntaven quin considerava el millor dels seus llibres, i sense dubtar va dir que era aquest. Afirmava que tot i que "Cien años de soledad" era la més lloada, considerava "El amor en tiempos de cólera" com la seua millor obra perquè tracta de persones i sentiments reals.
Saber que per a l'autor, aquesta també és la millor història em reconforta moltíssim. Sempre m'havia sentit una mica fora de lloc, quan la preferia enlloc de la gran obra mestra, Cien años de Soledad.
Per als que no tingueu ganes de llegir-la, i voleu escoltar com comença, aquí teniu l'audio-llibre.
Per als que sí teniu ganes...
Era inevitable: el olor de las almendras amargas le recordaba siempre el destino de los amores contrariados. El doctor Juvenal Urbino lo percibió desde que entró en la casa todavía en penumbras, adonde había acudido de urgencia a ocuparse de un caso que para él había dejado de ser urgente desde hacía muchos años. El refugiado antillano Jeremiah de Saint-Amour, inválido de guerra, fotógrafo de niños y su adversario de ajedrez más compasivo, se había puesto a salvo de los tormentos de la memoria con un sahumerio de cianuro de oro.
– El amor en los tiempos del cólera (1985
I si li voleu dedicar la tarda, també podeu tornar a veure la pel·lícula, protagonitzada per Javier Bàrdem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada