Fa un temps, vaig assistir a un acte de lliurament de beques a alumnes destacats en els seus estudis. Durant aquest acte, va haver un discurs d'aquells que se't queden gravats a la memòria. Que no deixa de ser sorprenent per a mi, que sóc de les que oblido cares, noms, llocs, fets, i em deixo la planxa o el forn engegats, cada dos per tres.
El ponent, crec (ja us he dit que la memòria em falla...), que era un enginyer català que en aquells moments treballava a Estats Units. I durant el seu discurs, va fer referència a un fet que li havia passat quan va tenir una avaria amb el cotxe, durant un dels seus viatges per aquell gran pais. El mecànic que el va assistir, quan el va veure preocupat i una mica exaltat per l'ensurt, amb to tranquilitzador, li va dir: "Relax. We put the man in the moon", convençut que solucionaria l'avaria.
El ponent, molt encertatadament, a partir d'aquest gest individual, va posar de manifest que significava l'empoderament d'un poble. Un poble que se sent orgullós de ser-ho, que té les coses clares, que sap que aconseguirà allò que vol i desitja, que en tot moment és capaç de lluitar i que sempre sabrà defensar allò que creu.
Natros, a la Ràpita, crec que sense adonar-nos, tenim aquestos gests individuals que són exemple de l'empoderament del nostre poble. Una imatge, un comentari, un sentiment, són suficients per fer-nos sentir orgullosos de ser rapitencs. Però no d'ara, de sempre.
I parlant de l'arribada de l'home a la lluna..., segons m'han explicat..., mon iaio, un rapitenc autèntic i cantador de rondalles, quan un 20 de de juliol de 1969, a la televisió van anunciar que l'home havia arribat a la lluna, ell es va ofendre tant amb els del telediario de l'època, que va dir que no el miraria més per haver dit una mentida com aquella.
A tot el poble rapitenc, Bones Festes!!!
