Des de fa temps m'agrada llegir la columna de José Antonio Marina de cada dissabte. Les seves reflexions com a psicopedagog se'm representen com a veritables classes de tutoria.
En el seu últim article, fa referència a les virtuts com un nou referent a tenir en compte en el món de l'educació i del creixement personal. L'article es deia " La reivindicació de les virtuts".
Marina qüestiona l'anomenada educació en valors tan teòrica i defensada per l'actual sistema educatiu. Uns valors dels quals va prescindir el sistema educatiu de la nostra generació. I la veritat, tampoc hem sortit tan malament.
En el nostre cas, l'educació moral que vam rebre ens va atorgar virtuts que ens van motivar a actuar i obrar bé, a no discriminar i a valorar la llibertat. Però aquestes virtuts tenen un gran inconvenient. Encara les veiem amb una pàtina massa religiosa i cristiana. I per a molts han estat oblidades al calaix de les coses que no interessen perquè simbolitzen altres èpoques.
En canvi, fora d'aquí no tenen aquesta connotació. Tot al contrari, en anglès el concepte lligat a la virtut és strengh que vol dir fortalesa.
Marina, reflexiona sobre la necessitat de crear bons hàbits i de recuperar les virtuts com un nou objectiu educatiu.
Ho tindré en compte per a les meves classes de tutoria...
I si li he de posar color al món de les virtuts, li poso una pàtina aiguamarina.
El color que m'inspira pau, serenor, calma i bondat, molta bondat....
