Fa uns quants anys, més concretament, en la primavera del 2007, vaig anar a una exposició al CCCB d'un pintor danès que ni coneixia ni havia sentit parlar d'ell. Però això no és d'estranyar perquè els meus coneixements sobre pintura sempre han sigut molt normalets. Fet que mai m'ha impedit opinar respecte a si una obra m'agrada o no, independentment del nom i renom de l'artiste en qüestió.
En aquell cas, el desconèixer al pintor em va permetre contemplar les obres d'una manera més virginal, i per primera vegada a la meva vida, vaig tenir consciència del que vol dir transmetre un concepte amb una obra d'art; i per primer cop, vaig establir un diàleg intern observant aquelles pintures. Potser l'austeritat dels ambients creats, o els personatges femenins vistos d'esquena, o la llum ; em van transportar al món interior d'aquelles dones. I em va encantar. Tant és així que durant anys he recordat aquelles sensacions, però vaig oblidar per complet el nom del pintor.
Avui, després de set anys, la casualitat m'ha permès arribar a aquest quadre, i a l'acte, he sabut que era ell, Hammershoi, un mestre de la llum.
http://reproarte.com/es/artistas/all/vilhelm-hammershoi
Nota: És possible que algú pensi que si se'm va oblidar el nom, com puc recordar quan vaig veure l'exposició. I seria una bona observació. Ho he buscat després de recordar el nom.
Que faríem sense les noves tecnologies....
Nota: És possible que algú pensi que si se'm va oblidar el nom, com puc recordar quan vaig veure l'exposició. I seria una bona observació. Ho he buscat després de recordar el nom.
Que faríem sense les noves tecnologies....
Fantàstic!!!!
ResponElimina