Potser per parlar de la superconeguda Jane Austen, no té sentit introduir la informació que ve a continuació, però m'ha vingut de gust afegir-la.
Jane Austen va néixer un 16 de desembre de 1775, a la rectoria de Stevenson (Hampshire). Va ser la setena de vuit germans i el seu pare, un pastor anglicà, es va encarregar de la seua educació. Després de la mort del pare i uns quants canvis de residència, va fer cap a Chawton, un poble on l'escriptora va viure com una dona fadrina i burgesa de la seua època, i on va escriure la majoria de la seua obra.
Jane Austen va néixer un 16 de desembre de 1775, a la rectoria de Stevenson (Hampshire). Va ser la setena de vuit germans i el seu pare, un pastor anglicà, es va encarregar de la seua educació. Després de la mort del pare i uns quants canvis de residència, va fer cap a Chawton, un poble on l'escriptora va viure com una dona fadrina i burgesa de la seua època, i on va escriure la majoria de la seua obra.
Jane, sempre va escriure històries melodramàtiques, amb un cert aire còmic, i amb un final gairebé sempre feliç. Per aquest motiu, el sector dels seus lectors ha estat sempre més ampli que per a d'altres escriptors considerats com a clàssics.
Les seues històries han estat inspiració per al cinema, i els seus llibres sempre seran un valor segur per a qui vulgui ser transportat a un món delicat, on tot succeeix poc a poc; i on el vol d'una papallona pot ser imaginat amb deteniment.
Jo sóc del club dels que passarien totes les tardes de diumenge, mirant alguna d'aquestes pel·lícules i que de tant en tant es refugien en la seua lectura...
Avui tornaré a veure després de XXXXX vegades (no les he comptat ....), Pride and prejudice, això sí, en V.O. subtitolada per allò d'aprofitar el temps i refrescar l'anglès que durant molts anys vaig començar a aprendre amb les classes particulars de Doña Antoñita, la profe d'anglès de gairebé mig poble en la nostra època. Que des d'aquí la saludo i li envio una abraçada molt forta.
D'aquelles classes el que més recordo és l'època en que anàvem a casa seua, a dalt de la pastisseria Masdeu. Com recordo l'olor de les pastes al pujar per l'escala i l'amor per Londres que em va transmetre per a tota la vida.
I avui miro la pel·lícula i no la sèrie perquè no vaig tant sobrada de temps, però no m'importaria tornar-la a veure. Entre d'altres coses perquè està protagonitzada per un joveníssim, flamant, elegant i fantàstic Colin Firth.
En fí, ja veieu. Sóc una clàssicorra, que de vegades vol ser avanguardista però que torna als seus orígens a la primera de canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada