L'estrella Michelin es queda a Les Moles

Ahir vaig tenir una alegria molt gran. Aquest estiu vam a anar a sopar a Les Moles i a dormir a l'hotel LLoc d'Omm.

Va ser una excursió curta , de la Ràpita a Ulldecona, i de molt poques hores, però fantàstica. El sopar va ser sublim, digne d'una estrella Michelin, però lo millor de tot va ser la xerradeta que vam fer amb Jeroni Castells.

Com vam ser els últims de marxar es va poder entretenir xerrant una miqueta amb nosaltres i ens va poder explicar la seva història i com havia anat lo de l'estrella Michelin.

Jo no em vaig atrevir en cap moment a dir-li que escrivia aquest blog, entre d'altres coses perquè encara em fa vergonya i perquè no pensava publicar res d'aquesta visita. Però ja veieu que sóc dona de poca paraula i canvio d'opinió segons bufa el ventet...

Ahir al sentir la notícia de les noves estrelles i que el restaurant Les Moles continua sent estrellat em va fer molta il·lusió.

La veritat és que s'ho mereix. Jeroni va començar servint a les taules i a causa d'una lesió del cuiner que tenia, es va haver de posar a la cuina, començar de cero i aprendre de manera autodidacta.

És una d'aquelles històries precioses, però que tal i com ell ens va dir, mai recomanaria a ningú. Jeroni, com tots els genis és un exemple d'humilitat, que va quedar confirmada quan a l'endemà va ser ell mateix qui ens va preparar i servir l'esmorzar.

Tal com faria una bloguera gastronòmica us he de dir que vam fer un dels menús degustació, "El camí que hem fet", que explica la història del restaurant amb els seus plats més representatius. Tots maridats amb les recomanacions de la dona de Jeroni, la somelier.

Els jardins de l'hotel LLoc d'Omm

I una cosa curiosa que us he de dir, és que dels plats que ara veureu, res és el que sembla.

Us convido a que hi aneu i entendreu perquè us ho dic...

Aquesta és la presentació del Menú que hem fet...