Fa reflexionar el fet que ens passem la vida esperant. Vivim amb la il·lusió de que quan arribi allò que desitgem, ja no necessitarem res més per ser feliços.
La paraula esperar ve del llatí sperare que vol dir tenir esperança. I vist així, sense esperança, quin valor tindria la nostra vida? Possiblement perdria un gran interès. Però que esgotador és esperar i esperar sempre alguna cosa per petita que sigui, per aconseguir una mica d'allò que pensem que és la felicitat.
Potser ens convé més canviar de plantejament. I entendre que la vida no es basa en esperar, sinó viure el moment, i retenir, i retenir, tot allò que ens ha fet sentir i gaudir.
El culpable d'aquesta reflexió, és aquest curtmetratge "Las esperas", guanyador de la primera menció de la primera edició de Canarias Rueda a Lanzarote. L'acabo de descobrir al fb del psicòleg Rafael Santandreu. A veure que us sembla?
Ja ho diu la protagonista:
"gaudeix de les petites coses, perquè un dia miraràs a darrera i t'adonaràs que eren les importants"
Bufff!!! Què filosòfica emprenc el fi de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada