Sempre he pensat que el Nadal és trist, que són dies de recordar als que ja no estan i de deixar palès que no tots poden tenir tot el que voldríen, ni estar tan feliços i contents com se suposa que s'ha d'estar en aquests dies.
En el primer Nadal del blog em va agafar un atac agut de Nadalitis que crec que vaig superar amb prou immunitat per al següent, però aquest tercer Nadal m'està agafant sense defenses i als primers estímuls del pre-nadal, ja he començat a notar els seus efectes.
Avui, quan l'agenda m'ha permès deixar volar la imaginació, només em venen al cap taules no luxoses i no acolorides per al no-Nadal que m'agradaria, em venen al cap coses per a no regalar, o per a que no em regalin perquè prefereixo comprar-me-les jo, i em venen moltes ganes d'encendre candeles i candeles per a qualsevol dia no nadalenc.
En qualsevol cas, tant si és el Nadal com el no-Nadal el que ens inspira, aquí està el seu esperit particular que comença a canviar les nostres rutines i els nostres ritmes i ens aboca al no-consum que voldríem i a les no-celebracions que organitzaríem.
Comparteixo els teus neguits del Nadal opulent i obligat... Una abraçada.
ResponEliminaUna abraçada Emília!
ResponElimina