divendres, 19 de febrer del 2016

Més coses que valen la pena...

Una mirada cap a les coses que valen la pena, et canvia tota la resta. És així. No s'ha fet cap estudi formal, però no hi ha dubte de que les coses que valen la pena sempre estaran per damunt de la resta i ens ajudaran a continuar vivint i lluitant per aconseguir-ne de noves. Tal i com ho faria un addicte, vivim buscant aquestes coses per les que ben gastem minuts del nostre temps i de la nostra vida.
I de tots i totes és conegut que aquest és un dels principals objectius d'aquest lloc virtual en la forma, i sense voler, una mica "espiritual" en el contingut.
No hi ha res que aporti més satisfacció que escriure aquestes línies per compartir els bons moments que proporcionen aquestes coses...


  • Moments d'humor amb Moliere, que sense intenció d'escriure humor li'n sortia sense remei amb les seves paraules. I quina bona estona es passa gaudint de L'avar amb la interpretació de Joan Pera i el guió de Sergi Belbel... I quina bona lliçó. La de que la generositat no només és de coses materials. Sempre hauria d'anar lligada a totes les vessants d'un caràcter. Perquè l'avarícia et duu sense  possibilitat d'aturar-ho cap a la solitud més descarada...




  • Moments d'estimar molt més la vida després del contacte tan digne i valent amb la mort, a Truman. Quins dos HOMENS!, Ricardo Darin i Javier Càmara... Una pel·lícula vista a la sessió minoritària de les quatre, un dia entre setmana al Verdi, i amb la millor companyia. Aquella amb la que no cal expressar amb paraules el que la pel·lícula remou i remou d'una manera intensa.

  • I abans de Truman, un dinar diferent, amb plats d'una altra cultura, la palestina... Un lloc, un pati, un menú sa i una bona conversa. Més coses que valen la pena...

  • I descobrir llocs nous al teu barri. Llocs d'aquells que milloren el teu entorn i que sempre sumen com La Mundana. Un restaurant petit pensat per a fer el vermut però amb plats d'alta cuina. A càrrec del xef Alan Guiard, precursor del boom de la bona restauració al barri amb la Santa Burg, una de les noves hamburgueseries de culte.




  • I menjar plats com les patates braves, o el carpaccio de gambes i algues, o escarxofes amb pernil i ou trufat...




  • I tenir una idea brillant com la de Brené Brown i compartir-la. Amb les seues reflexions i conclusions del gran poder de la vulnerabilitat...


  • Perquè ja ho diu la frase, qui s'arriba a conèixer es torna més fort i poderós, però qui s'arriba a acceptar, es torna invencible...

4 comentaris:

  1. Si no fos per aquestes coses que valen la pena, amiga. Segueix escribint.

    ResponElimina
  2. M'agrada tant com escrius...

    ResponElimina
  3. Aquest lloc de Sants,té molt bona pinta. Moltes gràcies per compartir. Tu com sempre guapa per fora i per dins, molt més.

    ResponElimina