diumenge, 12 de juny de 2016

Si la teua ment necessita estirar les cames

Comences a teclejar. Tens moltes coses al cap. No saps cap a on anirà la cosa. La humanització de la tesi doctoral que divendres va defensar la teua amiga; la contra d'ahir on es fa un cop més apologia a l'atenció plena; l'article sobre Catherine Lacey i la protagonista post-ferida de "Nunca falta nadie"; la idea de ta padrina de fer polp amb pataca per al sopar que fareu al pati de l'institut; decidir com vols lo pastís que has d'encarregar per a l'aniversari de ton nebot i ton pare. I per últim i més urgent, com pressionar per a que el teu home s'aixequi del llit per poder anar a esmorzar d'una vegada.
Si continues escrivint, vol dir que l'acció que era més prioritària ha quedat avortada. Encara estàs al llit amb dos coixins a l'esquena i l'ordinador a la falda.
Comences a escriure sobre la tesi doctoral que la teva amiga va defensar divendres. Va ser brillant, tant com ho és ella. Les altres quatreaamiguesdecarrera us vau emocionar i us vau sentir orgulloses d'ella. De la tesi, et quedes amb una frase: "Evitar la dissolució de lo humà en els aspectes tècnics". T'agrada perquè és una frase universal, poderosa, global. Serveix per a qualsevol àmbit. La persona sempre i davant de tot.
Continues escrivint. Ara ho vols fer sobre l'atenció plena o mindfulness, però t'atures. Algú s'aixeca. Ho deixes. Fins després.
Ha passat una mica de temps des de les paraules anteriors. Reprens la campanya. Has esmorzat i ja has encarregat el pastís. Dos coses menys. Feina feta no et fa destorb. Ara tens lloc per a noves coses. Això no se t'acaba.
Del mindfulness, n'has d'aprendre i molt. Ets de les que s'encanten. No d'ara; de sempre. Has sigut una sommiadora que vas i tornes durant mil converses. Et sents culpable de la teva ment dispersa. Cada x-temps necessita sortir a estirar les cames i després tornar per estar més atenta. A casa ho saben. T'ho noten a la cara. Mama, no m'escoltes. Ja hi tornes. Estàs "encantada".
Ahir després de llegir la contra, mentre prenies el sol i bufava el ventet a la platja de les Delícies, vas decidir que ho faries. Practicaries l'atenció plena. De moment no has començat. Però t'has adonat que mentre tecleges i busques paraules, et sents atenta. Respires alleujada. Ja fa temps que ho practiques. És quan escrius relaxada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada