La primera tarda de juny; vint graus de temperatura; notes fresqueta; et poses la jaqueteta. Estàs per Sarrià, barri de divendres i faves tendres. Un poble dins la ciutat. Cases unifamiliars, antigues, netes, polides i retratables; mares, pares, nens i nenes més polits encara. Resultat de la selecció natural o de l'economia sobrada.
Entres a Passagebcn, una botiga i una monada, que per tenir, té de tot: sala d'exposicións -on hi ha uns foulards de cashmere que no deixen de cridar-te-, terrasseta, i parets de pedra -que tan t'agraden-.
Puges i gires a la dreta cap al claustre de Santa Isabel. Entres a Zocobarcelona, un de tants mercadillos. Més gent polida. I moltes coses xules. Totes per seguir el manual d'estil d'un estiu de bikini, o de jaqueteta, o d'espardenyes, o de terrasseta. T'has allunyat una mica del teu objectiu final. Recalcules la ruta. Vas cap a Major de Sarrià.
Pujant a l'esquerra, et trobes el bar Tomàs. Com sempre a rebentar -hi ha llocs que no necessiten reinventar-se-. I penses, que injust és el món de la gastronomia.
Continues pujant. Et comences a sentir com en un decorat noucentista. Fins que veus el teu reflex en un aparador i els teus cabells arrissats i despentinats et transporten de nou al teu món hiperrealista.
Quasi has arribat. Ja hi estas. Entres per la porta del Bar Treze.
Hi has anat per un únic motiu, la venda privada dels bikinis de Camila CTG. T'ha acompanyat la teua costella, mig resignat, mig divertit per les teues comeses. Sort que després las compensat amb una canyeta fresqueta. I tot i que has arribat tard, te'l mires i et sents feliç per sentir-te compresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada