dimecres, 10 d’agost de 2016

Vatros no sou de sucre


Saps que el que us uneix és un fil tan fàcil de trencar com difícil de teixir. La vostra història és una més de les que continuen. Saps que vatros no sou de sucre i també us pot passar.
Arriba una mirada nova, tendra, captivadora, vivificant; a tu ; a ell; a vatros i ja teniu final.
Fa molts anys que sou vatros. Mentre molts altres tornen a ser ella i ell. Un poder misteriós -potser física quàntica- fa que estigueu units per les convergències. Però potser ha d'arribar el dia en que les divergències -que les hi ha- vulguen dir la seua. De moment aquí esteu, vatros, una unitat bicompartimentada, elements junts però diferents, com un bon cafè irlandès. De tant en tant els vostres ulls es desvien, però la física quàntica -o ves a saber què-, fa que es tornin a trobar.
Tantes coses viscudes i tants nivells superats; la vostra partida continua i el joc cada vegada més complicat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada