dissabte, 17 de desembre de 2016

Un prenadal de cabells arrissats i coses diferents



Ja passa que els que li tenim una mica mica de mania al Nadal, tractem de diluir-lo i seguir els protocols a la nostra manera. De vegades intentem esquivar-lo fins que arriba el moment d'encara-lo de veritat. Comprant els regals als que més estimem -ells no hi tenen cap culpa- i pensant en un menú digne i vistós d'última hora. 
Aquest any el prenadal ja ha marcat les seues diferències. Han succeït fets i s'han pres algunes decisions que de manera subtil han canviat els ànims i l'ànima prenadalenca.
Cadascú té el seu prenadal com a escalfament dels dies que estan a punt d'arribar. En el cas de servidora hi ha petits detalls que m'han redissenyat els esquemes. Un d'ells -totalment irrellevant-, m'ha fet sentir d'una altra manera. He decidit deixar-me el cabell arrissat que l'herència genètica em va atorgar. Això pot semblar una insignificància, però no ho ha estat per a mi. Fa temps que dominar els meus cabells i pretenir que siguin llisos i ben pentinats ha estat una de les meues batalles més íntimes i personals. Com si els cabells tinguéssin alguna cosa a veure amb els sentiments i inseguretats que de vegades s'imposen i t'alerten de que no ho pots controlar tot. 
I així, en un prenadal sense planxa ni control, m'he vist convidada per primera vegada com a blogger a la presentació d'unes bodegues de Saint Tropez al Cafè Kafka. Són les bodegues Chateau des Marres, situades a la vora de la mar, com el nostre poble, La Ràpita. 
Allà hi vaig anar acompanyada i encuriosida per dos motius. Un, assistir a l'event -sóc una amant del vi i no m'ho podia deixar perdre-, i l'altre perquè tenia curiositat per saber com havien arribat a conèixer el blog. La veritat és que ens van agradar els quatre vins que vam catar i sobretot lo amables que van ser amb natros -que parlant francès-catalí-anglès- ens vam entendre de meravella.









I no se si ha estat aquest aconteixement trivial, o els cabells arrissats, però la qüestió és que poc a poc em vaig sentint en un prenadal més lleuger, menys perfecte, i menys coaccionador.


I en aquest estat tot va millor. El Nadal ja quasi m'agrada i avui fins i tot he comprat torrons. 
I si del del Nadal hi ha alguna cosa bonica, són les llums. Ja sabeu que per aquí mos agraden i molt. Són com  la pinzellada final de qualsevol espai i moment.

Per això vull compartir la Pedrera il·luminada...


O la Plaça Reial...


O l'Schilling...


O Casa Delfin i altres racons d'un Born perfecte per a un Prenadal diferent i de cabells arrissats.























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada