Coses del Nadal

Com cada any des de fa uns quants, el Nadal, abans de començar ja em cansa. S'han de fer massa coses perquè sí. Pensar regals. Comprar-los. Pensar menús. Cuinar-los. Pensar en trobades familiars. Trobar-mos. Al final, ho fem i mos agrada.Vet aquí la màgia d'estos dies. Són les coses del Nadal.

Pel Nadal tot recorda que és millor estimar que diferenciar. És època de recolliment; de sofà i manteta; de llumetes i espelmetes; de converses franques.

Hi ha un Nadal de pel·lícules. En el meu ja en porto unes quantes. Love actually, la primera, The holiday, la segona i el dia de Nadal, "Que bello es vivir". La més inspiradora. Com John Bayley de vegades sen's oblida la part bonica de la vida. Val la pena vore-la i valorar-la. La vida, vull dir. Per evitar que se'ns oblidi, un xarop que no falla, el cinema.

També hi ha un Nadal de lectures. A punt de començar, la Desaparició d'Estephabie Mailer de Dïcker, a mitges,"Sapiens" i a la cua "Un vespre al paradís" de Lucia Berlín. 
Potser massa lletra per tants pocs dies i poques hores.

També hi ha un Nadal de família. Per recuperar el caliu de la casa mare. Per recordar que pares, fills, germans, germanes, cunyats i cunyades, nebots i nebodes, són del nostre equip. I el nostre exercit. 

També hi ha un Nadal de menjades i passejades. Avui la del camí de ronda, des de casa a ma dreta. Un plaer per als pulmons i una carícia del mar a les orelles. Un camí solitari. Només m'he trobat un husky i al cap d'unes passes al seu amo.

I és que estes festes, tot i que cansen, també reconforten i alimenten l'esperit per sobreviure el Nadal proper i les seues coses.

I avui ja no és Nadal. És any nou, però ho publico ara per celebrar un començament d'any lluminós, passejant de nou pel camí de ronda.