dimecres, 25 de desembre del 2019

Un forat foradat

Com aquella xiqueta que no jugava mai a nines i un dia se'n recorda que en te una i la busca i la pentina, avui em venen ganes d'escriure. Este blog és com aquella Nancy despentinada i agraïda que sempre t'espera al fons del calaix.
I és que això d'escriure t'ha de venir de gust. I avui en tinc, de gust i de temps. 
I amb temps, he acabat una lectura, la Biografia del Hambre d'Amelie Nothomb i m'ha fet reconciliar en la supergana de tantes coses que porto dins. Com si tingues un forat foradat on per moltes experiències o pertinences que poso, sempre n'he de buscar de noves. 


Però ara que l'any s'acaba vull repensar algunes coses que han passat tant ràpid que és com si no haguessin passat.
Vull repensar aquells dies caminant per Lísboa, una ciutat trista però contenta. una ciutat vella però bella on vaig gaudir de l'amistat i també d'algun desencant.
He de tornar.


Vull repensar la sensació després de veure a Darin i Pietra a "Escenas de la vida conyugal". Bergman va dibuixar els desencants de la relació de parella i ells ho van sublimar. Va ser una experiència quàntica en la que alguna cosa invisible va omplir aquell Tívoli tan elegant.


I vull repensar aquells dies de vi i de coses a la Rioja on es van difuminar alguns desencants de parella i vam construir noves bigues-sempre tant importants-. I recordo l'olla de fesols i bolets aquell dia tant gelat a la serra de Cameros i aquell "xuleton" al restaurant Alameda. I la gent apretada i contenta pel carrer de Laurel. La Rioja estarà sempre en el meu forat foradat. 


I vull repensar aquells moments vuits que he omplert amb sèries. I em quedo amb dos dones, una  del segle XXI i l'altra de meitat d'aquest segle. Les dos volen ser diferents del que s'espera. Les dos amb estil i intel·ligència. La primera no te nom, la protagonista de Fleabag.


La segona la meravellosa  Mrs Meisel, 


I vull anar vivint i repensant més coses, per omplir el forat foradat de coses bones.
I vull acabar aquest any i començar l'altre, amb la Nancy fora del calaix i ben pentinada.

I per si no torno a escriure estos dies us desitjo un Bon Nadal i un bon començament d'any 2020!!!





2 comentaris:

  1. Em sento reflexada. Jo també tinc un forat foradat.

    ResponElimina
  2. Gràcies Anabel. Tots som tant iguals i tant diferents.

    ResponElimina