Una minibugaderia

Diuen que has de muntar tres cases com a mínim, per no equivocar-te en les decisions. Ara vaig per la tercera i no me'n surto gaire. Em venen més dubtes que mai. Havia idealitzat els espais i ara em trobo la dura realitat, pocs metros i mal distribuits. De fet, m'havia fet il·lusió tenir una minibugaderia a casa. Fins i tot m'havia comprat un rètol vintage. 

via

Pero una vegada muntada sembla més un tub que una altra cosa. La sinceritat per davant de tot. Després ja li agafaré apreci i me la faré meua en alguns detallets. I és que pinterest fa una mica de mal. T'engatussa en fotos molt boniques i t'aboca a copiar racons de vegades impossibles. Però alguna coseta queda i un detallet de vegades ho canvia tot. Els que ho saben són els de Zara Home.

Mirant he vist unes cistelles per la roba bruta.

I per la roba neta.

Unes agulles d'estendre de fusta.

I una pos de planxar.

Són les coses que tenen les reformes. T'endinsen en un món paral·lel on vius imaginant els teus nous racons que mai es faran realitat, però segur que canvien el que ja hi ha. I de vegades superen als desitjats. 

Mentre sona Sarahhhhhhhh...

Un canvi

Fa quasi dos anys que no teclejo per aquí i ara mentre sona city of stars de Gavin James ho començo a fer.

Fa dos divendres vaig plorar en sortir de Barcelona i en arribar a la Ràpita. Un tros molt gran de la nostra vida s'havia quedat allà, impregnat en la gent que hem conegut, en els llocs on hem treballat i en les cases on hem viscut. 

Fa quasi dos anys no presentia que la Ràpita a partir d'ara seria la meua única ciutat. Fa dos divendres em vaig instal·lar definitivament. Va ser un dia dur. De fet els dies d'abans també. Molts comiats i arguments per autoconvencem que era una bona decisió. La veritat és que més que una decisió ha estat una convicció. Tornar a viure al poble em permetrà tenir els pares a ma i l'aigua de la mar també.

Fa dos divendres no sabia que em vindrien ganes d'escriure, de tornar a dibuixar el que em passa pel cap amb paraules. Sempre amb un ordre, primer les vivències i després les ocurrències. 

Amb tot això del canvi de ciutat, estem en mode reformes i no hi ha prou pàgines per mirar i on agafar idees per una casa que sempre és més menuda del que em penso i més fosca del que imagino. No m'ajuda gens vore els pisos en lloguer que m'envia ma filla de Miami. Ella s'ha instal·lat allà. Estem tots de mudança, una atra manera de ser una família unida. 

De tant mirar he descobert moltes coses que m'agradaria ordenar per aquí. El primer de tot és que les cuines semiobertes donen més llum i més sensació d'amplitud.

via, el mueble

                                                                                  via

També he comprovat que les cuines blanques són eternes i sempre les pots anar customitzant segons les èpoques de l'any i les tendències. De moment les fibres són les guanyadores. En tots els formats.

En format de llums de sostre.

via

                                                                      En format cadira. L'Albert és la preferida.

via

En format estalvis.

via

I en format safata.

via

I no pararia de trobar formats diferents per a les fibres o per atenuar els canvis. 

Perquè ara sí que veig que és un canvi dels grossos pel que ha soltat i pel que arrossega. 

Però se que aquí a la ciutat de les estrelles tot anirà bé.