Mentre camino escolto podcasts. Com millorar el meu estil de vida; com mantenir-me millor; com trobar-me millor. com sentir-me millor, com veure'm millor. En fí, com VIURE millor. Son podcasts molt escoltats per gent com jo, i com tots vatros. Persones que no tenim gaire temps per pensar, que vivim el dia a dia, concatenant accions donades per la rutina, que mos omplen les hores, però no sempre l'espai interior. Persones que busquem la nostra millor versió.
Els que més escolto són els de Cristina Mitre, The beautymail, el de Patricia Ramirez, de psicologia, i el de La belleza és nuestra, de Paloma Sancho.
Mentre camino també escolto un podcast sobre literatura, "Un libro una hora" d'Antonio Martinez Ruiz. Així he recordat històries com la de "Nada" de Carmen Laforet i "La sonrisa etrusca" de Jose Luis Sampedro.
Mentre camino em sento bé. És el moment de la meditació activa del dia. Abans corria i mentre ho feia les meues reflexions eren catàrtiques, amb una gran tendència al drama i l'acceleració. Vivia de pressa. Ara mentre camino les meues reflexions són serenes. En harmonia en mi mateixa. Més conformada amb la vida que tinc i amb la persona que sóc.
Mentre camino ballo per dins. Moc cames i braços com si tingues un metrònom al meu interior.
Mentre camino ja no m'organitzo, ni planifico, simplement, camino i em senta bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada