dissabte, 15 de març del 2014

L'alegria i la tristesa, sentiments contagiosos

En un estudi sobre el contagi de sentiments com l'alegria i la tristesa a través de les xarxes socials, més concretament a facebook, es demostra que una actualització de caràcter positiu genera 1, 29 actualitzacions també positives i el mateix es demostra amb les de caire negatiu.
Un dels molts objectius d'aquest espai eclèctic o "variopinto" com diu el meu germà (ho diu amb un to carinyós, però una mica acusatori... a ell li agradaria que només fos dedicat a la Ràpita, l'Ebre i tot el que ho envolta, però servidora que estima la seua terra com la que més, és així, eclèctica, variopinta i plena d'inquietuts heterogènies...que hi farem..), és el de transmetre alegria i felicitat... sentiments que malauradament ens venen massa dosificats..
Avui, un món ple d'aiguamarina, color que transmet calma, serenor i felicitat.












dijous, 13 de març del 2014

Del mite a la raó

L'altre dia vaig anar a "vore" l'exposició Mediterrani, del mite a la raó a Caixaforum. Va ser una visita sense planificar, com a mi m'agraden. A més com sóc de ciències i els de ciències confiem més en les fórmules matemàtiques que en les històries mitològiques, no tenia gaires expectatives.
Però no se com, a l'entrar a l'exposició, ja vaig sentir-me totalment encuriosida per la temàtica. Imagino que aquest és l'èxit d'una bona posada en escena. Captar l'atenció del visitant i no desorientar-lo amb un excés d'informació.
L'exposició es fonamenta en el Mediterrani com a escenari del trànsit que es va produir des de la mitologia com a origen diví cap al món de la raó i els valors primordials i materials com l'aigua, la terra, l'aire i el foc. L'exposició es desenvolupa a través d'un itinerari ordenat cronològicament on es mostren obres de l'antiga Grècia  procedents de museus d'arreu del món.
És una visita que s'ha de fer amb calma, i si us interessa el tema, us la recomano. 
Com a reflexions particulars i que no tenen res d'erúdites, penso que la visita ajuda a verificar que la mitologia, reflex de lo humà, té una base masclista regida per la testosterona. Ho demostra que la majoria de Deus són masculins i Zeus, el més poderós era un cràpula que tenia amants a sota les pedres.
També és cert, que les deesses i altres personatges femenins demostren que la intuïció i l'astúcia femenina poden enfrontar-se a la força tan venerada pels deus i personatges masculins.
Un altre moment que crida l'atenció és el cop de timó d'Heràclit i Tales quan deixen enrere aquestes creences mitològiques per anar cap a un món més racional i on apareix un nou protagonista, l'àgora. L'espai públic on els homes comencen a qüestionar-se la realitat i a fer un intercanvi d'idees. 
Més endavant, Plató i altres filòsofs de l'època abandonen la força de l'home com a valor universal i donen rellevància  a l'ànima com al valor més valuós de l'ésser humà.
Tot això, vist des del segle XXI on lo racional és el que assenta càtedra i on encara tenim pendent cultivar la vida interior, no deixa de ser curiós...

L'acadèmia platònica, fundada per Plató any388 a. de C., pintada per Rafael, any 1509





dimarts, 11 de març del 2014

Georgina Carreras

Avui compartiré amb "vatros" una marca de bosses que dissenya una jove de Barcelona, Georgina Carreras. Quan els vaig vore vaig tenir un "fltxasso", perquè són fidels a l'estil tant me fa, que tant "mos" agrada, sense perdre l'objectiu del bon gust i de les coses ben fetes...












En aquest vídeo, la podem veure en acció...



dilluns, 10 de març del 2014

Una catifa voladora, vull dir...inspiradora.

Fa temps m'agradaven molt les catifes, però ara estic en la fase de menys és més, fins i tot per al terra. Malgrat això, he recollit "estes" imatges on tenen un efecte màgic i inspirador. A "vore" si us agraden....

















diumenge, 9 de març del 2014

Atrapasomnis per a la nit de diumenge

Ja n'hem parlat algun altre dia...Una de les nits més complicades de la setmana, és la nit de diumenge. És la nit de transició entre el temps de relax i de llibertat cap al temps de la realitat i de les obligacions. És una nit de somnis inquiets i de difícil conciliació de la son.
Hi ha una llegenda d'una tribu nadiua nordamericana, els dakota, que explica que un xaman es va trobar a un ésser superior o oracle de la sabiduria, que li va dir que tots tenim bones i males idees i que si teixia un tel d'aranya i l'encerclaba, deixant un forat al mig, podria capturar les bones idees i pensaments positus i deixar passar les idees negatives. Des de llavors, algunes tribus nadiues, tenen com amulet els atrapasomnis o dreamcatchers.
Des d'aquí us regalo un atrapasomnis per que la nit de diumenge estigui plena de bones idees i somnis feliços...





SOM D'ALLÀ BAIX, ON ES TROBEN TOTS LOS CAMINS

Des que visc a Barcelona, quan algú m'ha preguntat d'on sóc, sempre he respost amb la boca plena que sóc del Sud. 
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, sublimen lo nostre ser i sentir sureny en "esta" cançó. 





dissabte, 8 de març del 2014

Natros també volem anar a París

Pel món de la blogosfera, esta setmana s'ha parlat de la setmana de la moda de Paris. I com no. Natros també ho volem fer.
Abans de començar, us diré que servidora té una mica de fixació en les anomenades frenchvoguettes, o millor dit,  l'equip d'estilistes i editores de la revista Vogue París. Este grup d'estiloses, encapçalat per la seua cap, Emmanuelle Alt representen la cara més bàsica i atemporal de la moda amb la màxima elegància. I tot i que de vegades també s'extralimiten (imagino que també els agrada jugar..), no acostumen a fallar...

Emmanuelle Alt, "la jefa", anant a la desfilada d'Stella Mcartney.



A la desfilada de Nina Ricci



Geraldine Saglio, a la desfilada de Louis Vuitton

via

Capucine Safyurtlu, a la desfilada Haute Couture SS 2014


Pernille Tisbaek, és danesa i no és un frenchvoguette, però m'encanta com anava a la desfilada d'Isabel Marant


Garance Doré no és frenchvoguette, ni li fa falta, esta fotògrafa francesa és la reina de les reines de la blogosfera. I així va anar a la desfilada de Kenzo


He afegit "esta" de l'últim dia, perquè és la mateixa dona que va encapçalar les fotos que vam publicar de la setmana de Londres. Encara no se qui és, però no hi ha dubte és ELEGANT en majúscules...La imatge és de Scott Schuman (the Sartorialist.com), fotògraf i parella de Garance Doré...Com veieu, tots són uns...



Cecile i Emmanuelle...


Pernille i unes amiguetes...






divendres, 7 de març del 2014

Has de fer les coses que creus que no pots fer

Avui, envio un missatge a totes les dones de part d'una altra dona, Eleanor Roosvelt. 
Fins el dia que no haguem de celebrar el dia de la dona, per poder reivindicar la desigualtat que suposa el gènere femení en la societat, ha d'haver dones que facin coses encara que creguin que no les poden aconseguir.





dimecres, 5 de març del 2014

L'esperit modernista de Domenech i Montaner

Quatre amigues retornen a uns espais on havien treballat, l'antic Hospital de Sant Pau. Retornen amb la mirada madura i oberta a l'art i a la bellesa, que proporciona l'edat.
A cada pas, una sorpresa. A cada pas un detall per admirar. A cada pas, l'esperit modernista de Domenech i Montaner s'imposa per no tornar a marxar.