dijous, 13 de març de 2014

Del mite a la raó

L'altre dia vaig anar a "vore" l'exposició Mediterrani, del mite a la raó a Caixaforum. Va ser una visita sense planificar, com a mi m'agraden. A més com sóc de ciències i els de ciències confiem més en les fórmules matemàtiques que en les històries mitològiques, no tenia gaires expectatives.
Però no se com, a l'entrar a l'exposició, ja vaig sentir-me totalment encuriosida per la temàtica. Imagino que aquest és l'èxit d'una bona posada en escena. Captar l'atenció del visitant i no desorientar-lo amb un excés d'informació.
L'exposició es fonamenta en el Mediterrani com a escenari del trànsit que es va produir des de la mitologia com a origen diví cap al món de la raó i els valors primordials i materials com l'aigua, la terra, l'aire i el foc. L'exposició es desenvolupa a través d'un itinerari ordenat cronològicament on es mostren obres de l'antiga Grècia  procedents de museus d'arreu del món.
És una visita que s'ha de fer amb calma, i si us interessa el tema, us la recomano. 
Com a reflexions particulars i que no tenen res d'erúdites, penso que la visita ajuda a verificar que la mitologia, reflex de lo humà, té una base masclista regida per la testosterona. Ho demostra que la majoria de Deus són masculins i Zeus, el més poderós era un cràpula que tenia amants a sota les pedres.
També és cert, que les deesses i altres personatges femenins demostren que la intuïció i l'astúcia femenina poden enfrontar-se a la força tan venerada pels deus i personatges masculins.
Un altre moment que crida l'atenció és el cop de timó d'Heràclit i Tales quan deixen enrere aquestes creences mitològiques per anar cap a un món més racional i on apareix un nou protagonista, l'àgora. L'espai públic on els homes comencen a qüestionar-se la realitat i a fer un intercanvi d'idees. 
Més endavant, Plató i altres filòsofs de l'època abandonen la força de l'home com a valor universal i donen rellevància  a l'ànima com al valor més valuós de l'ésser humà.
Tot això, vist des del segle XXI on lo racional és el que assenta càtedra i on encara tenim pendent cultivar la vida interior, no deixa de ser curiós...

L'acadèmia platònica, fundada per Plató any388 a. de C., pintada per Rafael, any 1509





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada