A mi personalment em tornen tan boja que quan en començo a menjar ja no puc parar. El que és curiós és que cap al nord no son gens coneguts i això els converteix en una fruita autènticament exòtica i molt difícil de trobar.
Aquest any he tardat a degustar-los per no poder anar a la Ràpita, però al final els gingols han vingut a mi!! Avui ha estat el gran dia de tornar a menjar-ne i tenir sensacions proustianes com les olors i els colors del delta al final de l'estiu. Quan anavem a collir-ne al ginjoler que teniem a la terra de l'arroç.
UNA PROPOSTA!!! A Arqua Petrarca, una ciutat italiana prop de Venècia se celebra la festa medieval del gingol on és el producte més típic . Perquè no fem la festa del gingol i el donem a conèixer a tot el territori català. Us puc assegurar que almenys pel Barcelonès és una fruita gairebé desconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada