Arxivant fotos d'aquest estiu, he tornat a gaudir dels moments viscuts. Que en definitiva, són els que compten en aquesta aventura anomenada vida.
Com aquest ha estat el primer estiu de La Ràpita Chic, he acumulat una mica més d'imatges del que seria normal en el meu cas. I no n'he captat més per no empipar als meus, que tot i que de moment no diuen res, segur que estan una mica cansats de la dedicació que hi poso amb aquest bloc.
Algunes d'aquestes imatges, ja les he anat compartint en diferents publicacions, d'altres es quedaran a l'arxiu familiar i d'altres ja s'aniran mostrant en el moment més o menys oportú.
N'hi ha unes d'un dia que vam anar a la costa, prop de la punta de la Banya, amb la barca dels meus estimats Anna i Paco. Va ser un dia de festes, a finals de juliol, quan la gran gran massa estiuenca encara no havia arribat i el sol lluïa com està manat en aquest època.
Ja veureu que no són excepcionals, disculpeu la qualitat. Malauradament no sóc Mireia Canício (ella sí que en sap...). Però segur que poden servir per mostrar aquest lloc tan singular i que entre tots hauríem de tenir més cura.
El lloc ...
Una mini llacuna d'aigua salada...
La punta de la Banya i el Montsià vigilant ..
La barca i el xiringuito al fons...
Una moixarreta rapitenca...
De tornada, vivers i delta ...
Lo varadero...
Lo pantalà ondulat (que tant m'agrada..)
L'escenari de festes al fons...
I un cop amarrats, cap a casa...
Per cert!! Perquè li diem "la costa"?? La veritat és que no tinc ni idea. Igual algún estudiós de la nostra parla ho sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada