Avui un homenatge a les ments meravelloses que converteixen la senzillesa en una gran idea...
dimecres, 30 d’octubre del 2013
diumenge, 27 d’octubre del 2013
Jo confesso...
que m'he rendit davant la comoditat i practicitat de l'e-book o millor dit: el llibre electrònic. I no hi ha res que em faci sentir més culpable...
He de reconèixer que no hi ha res com el tacte, l'olor i l'encant d'un llibre.
He de reconèixer que no hi ha res com el tacte, l'olor i l'encant d'un llibre.
Etiquetes de comentaris:
Estil de vida,
Una manera de sentir
dijous, 24 d’octubre del 2013
dimecres, 23 d’octubre del 2013
Unides pel règim
Al igual que la columnista i creadora de Bridget Jones, fa dies que em va pel cap tocar un tema que "mos" afecta a la majoria: les ganes de baixar de pes. No hi ha res que ens uneixi més. Quan una dona li confessa a una altra que està a règim, de manera automàtica li despertarà tota classe de sentiments solidaris. Ara bé, no hi ha res que ens faci més ràbia que una sílfide ens digue que menja de tot i més. La sinceritat sempre ha d'estar per damunt de totes les coses.
Crec que som moltes, les que a partir d'una edat ens està resultant difícil controlar això del pes. Però "xiques", no ens hem de desanimar. Fins i tot Bridget amb uns quilets de més, va aconseguir enamorar al fantàstic Mark Darcy.
Però està clar que natros no som ella. Si ens sacrifiquem, ho farem de manera optimista i pensarem que si perdem pes només serà per estar molt millor del que estem. Al cap i a la fi amb qui hem d'estar bé és amb nosaltres mateixes, i després amb la resta.
Crec que som moltes, les que a partir d'una edat ens està resultant difícil controlar això del pes. Però "xiques", no ens hem de desanimar. Fins i tot Bridget amb uns quilets de més, va aconseguir enamorar al fantàstic Mark Darcy.
Però està clar que natros no som ella. Si ens sacrifiquem, ho farem de manera optimista i pensarem que si perdem pes només serà per estar molt millor del que estem. Al cap i a la fi amb qui hem d'estar bé és amb nosaltres mateixes, i després amb la resta.
Anar ben guapes de fosc.
dilluns, 21 d’octubre del 2013
No deixen indiferent
Com encara fa calor, compartim uns vestidets que tan si agraden com si no, no "mos" deixen indiferents
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Un toc de gràcia
dissabte, 19 d’octubre del 2013
Alegria
Hi ha moltes coses que ens alegren la vida: un somriure, una carícia, una mirada afectuosa, un día lluminós, una imatge, una cançó, un objecte... cadascú sap quines coses li aporten aquesta sensació.
Per alegrar una tardór blau marí poden valdré unes polseres amb aire estiuenc.
Pot valdré un estoig per alegrar els dies de feina
O uns cinturons divertits
O una bossa per alegrar els dies de trote
Etiquetes de comentaris:
Benestar: Cos i ment,
Estil DC,
Una manera de sentir
dijous, 17 d’octubre del 2013
Reflexions sobre l'arribada de creuers
Amb aquesta entrada faré una de les coses que en un principi no volia fer: parlar de coses massa serioses. Igual és perquè se que si començo, potser no ho puc aturar. I llavors, això deixarà de ser un espai de trivialitats que ens distrauen del dia a dia, a ser un espai de reflexions, debat i potser de denúncia.
Bé!Tampoc cal exagerar... No anem a denunciar res, però sí reflexionar sobre que és el que volem d'aquesta arribada de creuers al nostre poble.
Abans de començar a parlar d'això, he intentat documentar-me i he llegit un parell d'estudis respecte a l'impacte de l'arribada de creuers en diferents ciutats i us he de dir que m'he espantat una mica. Només parlen de números i no he trobat res del que jo buscava.
Per tant reflexionarem a la nostra manera...
Si parlem de reactivar l'economia de molts negocis del poble, tots estem d'acord en que l'arribada de gent potencialment consumidora sempre és una gran notícia. Però crec que hauríem d'anar més enllà i reflexionar sobre com podem beneficiar-nos econòmicament i alhora donar a conèixer la nostra autenticitat sense aprofitar-nos de la situació.
Preocupa i molt, que ens tornem a equivocar. Tal i com ha passat aquestos últims anys. Quan per aconseguir diner fàcil, la especulació immobiliària ha deixat un poble ferit i amb cicatrius difícils de curar (per no dir irreversibles...).
Ara seria bo que pensem que volem: si donar-nos a conèixer com un poble turístic més on s'intenta enganyar al primer que passa, o bé com un poble autèntic que sap les coses bones que té i que així les vol compartir amb la resta de la humanitat.
Sí ens agrada la segona opció, hi ha feina i molta. I ha de ser una feina primer de consens i després de coordinació per part dels organismes competents.
Encarar aquesta gran oportunitat ha d'estar per sobre d'interessos i ideologies polítiques i ha de tenir com a objectiu no diluir la nostra essència i preservar davant de tot, el ser i sentir rapitenc.
rosa que l'amor s'hi posa
dimecres, 16 d’octubre del 2013
Una casa a la platja a Brasil
Brasil, un país sorprenent i de grans contrasts. Aquesta casa a la platja és un reflex del món que fa uns anys vaig descobrir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)