Sants & Pickwick

Avui, aprofitant les festes, faré una mica de barri. Per això comparteixo un raconet de Sants  on prendre alguna cosa, passar un bon ratet i escoltar bona música: Pickwick.
 I també un dels carrers que de nit, ha quedat més fotogènic, el carrer Vallespír

I Pickwick, el lloc que us comentava...

La casa de Lluís

Mentre sona Jaymay, em ve al cap una conversa que vaig tenir fa molt poc amb una amiga respecte a com busco inspiració per publicar. I la veritat és que no busco. Són les idees i la inspiració  les que em troben a mi. I quan això passa, i és el moment adequat, publico. Potser no és tan elaborat, ni intencional, però és més espontani i fluid; per això m'agrada tant.

Avui, m'han trobat les imatges de Can KaKi, la casa d'Eivissa de Lluís Galliussi, publicades a AD

Botó de Nacar

A casa hem descobert les creacions de Botón de Nacar. 

Són senzilles i elegants. I ens encanten.

Espero que us agraden les fotografíes. Són totalmente casolanes. 

Aquí teniu la seva pàgina de facebook: Botón de Nacar

Delta & Allegro ma non Tropo

Fa tres dies que m'he instal·lat a la ciutat prodigiosa, en plenes festes del meu barri; on tot està animat i ple com un ou. Em pensava que havia tornat sencera, animada i amb ganes de tornar a la feina, però he vist aquest documental de Josep Juan Segarra; i no se si és l'Allegro Ma non Tropo de Vivaldi que anuncia l'arribada de properes estacions més fredes; o les imatges de la meva terra, però de sobte he sentit una nostàlgia inesperada que se m'acaba de passar publicant aquesta entrada.

Aquest vídeo és un tros del documental de 72 minuts fet al llarg de tot un any pel rapitenc Josep Juan Segarra, recorrent tot el riu Ebre. Vist al Canal de les Terres de l'Ebre.

Ayyy... que seria jo, sense l'esperit d'aquest blog capritxós, que sempre troba coses boniques per compartir. I que ja comença a caminar per lliure. Ahir arriba el meu home a casa i em diu que un company de feina, havia vist una publicació sobre la Ràpita que li havia cridat l'atenció i quan li va dir on, es va quedar sorprès. Ho havia vist en aquest blog. Increïble!!! però cert!!

La complexitat desdibuixa tot allò que realment importa.

Mentre sona, City of Angels de Thirty secons to Mars, una proposta...

Tornar de vacances amb una clara intenció: simplificar. Simplificar accions. Simplificar pensaments. I simplificar  totes les coses superflues i que només fan nosa al nostre voltant. La complexitat desdibuixa tot allò que realment importa.

1: via, 2,via, 3, 4, via.

Si vas a Barcelona: Federal Cafè

Tinc pendent d'anar al Federal Cafè i prenc nota. Vull anar-hi des de fa temps, però mai hi penso. Si vius a Barcelona, per anar als llocs que no et venen de pas, hi has de pensar. Avui, al veure la casa dels fundadors d'aquest local, Crick King i Tommy Tang, m'he decidit. Són d'aquella gent cosmopolita i viatgera que van acumulant experiències i objectes amb significat.

Mireu quina casa més bohemieta. És una planteta baixa amb pati, al barri gòtic de Barcelona.

I mireu el local del Federal Cafè, un projecte de Bianca Apollini

Imatges de la casa, via

Imatges del local, via

"Sigues tu mateix, els altres llocs ja estan ocupats". Oscar Wilde

L'última posta de sol

L'última setmana de vacances d'estiu i l'última posta de sol des del Trabucador, una mica ennuvolada, però prou bonica per tenir-la atrapada en aquestes imatges i gaudir-la sempre que el cos i la ment ho demane.

El Quadern blau, a l'estil de Josep Pla

Si Josep Pla hagués escrit ara el seu famós dietari, El Quadern Gris, ho hauria fet en format blog. Ell que vivia entre el seu poble, Calella, i Barcelona, la ciutat on estudiava, va escriure les seues vivències del dia a dia i les va recollir en un quadern de color gris. La primera pàgina la va escriure en el seu 21è aniversari, el 8 de març de 1918; durant un retir temporal al seu poble, per una epidèmia de grip que va fer tancar la Universitat de Dret on estava estudiant.

Amb el temps, aquest Quadern Gris, ha estat traduït a molts idiomes i ha estat llegit arreu del món.
I tal dia com avui, el 21 d'agost de l'any 1918, segons Josep Pla va recollir en aquest quadern, també va fer un mal dia, amb pluges intermitents.

22 d'agost de 1918,

Ahir féu un mal dia. Vent del car de llevant. Pluges intermitents. Els estiuejants no saben què fer. Les cases són massa petites per a aguantar una gotellada.

Josep Pla.

El Quadern Gris

De ben segur, que avui dia, Josep Pla, hagués acompanyat aquestes paraules amb imatges captades amb el seu mòbil i les hauria compartit al seu blog, El quadern Gris.com i tothom hauria vist les cares i els paisatges que el van inspirar.

I com ell no ho va poder fer, així ho he fet jo, en el meu Quadern Blau, aquest 21 d'agost de 2014 a la Ràpita, on ha fet un mal dia, amb pluges intermitents. Un dia d'aquells en que els estiuejants no saben que fer i com les cases són massa petites, surten a passejar. I han pogut gaudir d'imatges com aquestes...

Les tres muletes, la Mare de Deu de la Ràpita, la Verge del Carme i Sant Pere...

Des d'un pantalà al port pesquer...

Aquestes barques...

I unes sàssies esteses amb el port de la Marina al fons...