divendres, 19 de setembre de 2014

Reflexions sobre tenir prou la primavera i l'estiu que ve

En un ratet de trègua que m'ha donat la primera setmana amb alumnes, el primer que em trobo és un post sobre el que està previst que portarem la primavera i l'estiu de l'any que ve.
Quan ho he vist, he pensat en el llibre que estic llegint, "Les ulleres de la felicitat". Tot un recull de certeses sobre com els pensaments ens porten a ser més o menys feliços en funció de si són encertats o no. I una altra cosa que es repeteix en aquest llibre és el concepte de bastantitat respecte a insaciabilitat. I qui llegeix aquestes paraules, deu dir: "i a que ve això ara?!". Deixeu que m'explique. En l'anàlisi que fa l'autor, remarca que no cal necessitar tant. Cal tenir-ne prou, tant de coses materials com immaterials perquè al cap i a la fi, aquestes últimes, són les necessitats que donen més mal estar.

En aquestes imatges he vist un munt de color blanc i cru, els no colors eterns que gairebé tothom tenim a l'armari. Per tant, sembla que reciclar lo que ja tenim, serà un èxit i no caldrà estrenar res nou.  I la idea del llibre és aquesta, tindre prou i no necessitar més. 

Per tant, aquesta m'ha semblat una bona proposta per recordar la primavera i l'estiu que ve.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada