Ahir vaig estar en la presentació del llibre finalista del premi Planeta, "Mi color preferido es verte", de Pilar Eyre.
No acostumo a anar a presentacions, però des que sé que aquesta dona tant aparentment superficial, ha estat finalista del premi Planeta, m'ha atret moltíssim la història i tenia molt clar que la llegiria.
Pilar Eyre fa temps que escriu i a més ven bastants llibres. Es nota que domina l'art de l'escriptura fresca, ràpida i de fàcil lectura. Que no vol dir de fàcil escriptura ans al contrari. La lleugeresa en la combinació de les paraules no és fàcil d'aconseguir, si no hi ha un bon treball a darrera i un do innat i característic dels bons contadors d'històries.
Ahir, en la presentació vaig poder comprovar que es una dona llesta, i mentalment molt àgil, tant a l'hora d'explicar com va decidir escriure aquest llibre d'autoficció com ella el categoritza, com a l'hora de respondre les preguntes dels assistents.
Em sembla una dona valenta i lliure, per ser capaç d'airejar les seves misèries a canvi d'escriure una bona història.
El llibre et captiva només llegir la primera pàgina perquè tracta d'un tema universal, l'amor i la passió per la vida. El dedica al seu flamant fill, un jove empresari d'èxit, que en tot moment, va estar pendent de la seva mare i de l'acte pròpiament dit.
Fa gràcia veure com els nostres fills ja superada l'adolescència i entrant de ple en el món dels adults de sobte es converteixen en els nostres millors crítics i protectors.
Al final de la presentació del llibre vaig fer cua per que me'l signés i dediqués unes paraules a la Ràpita Chic. Volia dir-li que el bloc també té passió per la vida i un gran esperit rapitenc com el del seu editor, Emili Rosales, al que va mencionar durant la presentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada