L'Odissea del pre Nadal

Aquestos dies són bonics però complicats. No volem deixar-nos dur pel consumisme, però per compromís o per tradició ens l'autoimposem. Hem de comprar menjar, beure, regals i el punt d'inflexió arriba a l'hora de comprar alguna cosa per posar-nos en moments especials com la nit de cap d'any. Només de pensar-hi se m'activa el reflex de piloerecció. Vaiga!, els pèls de punta de tota la vida... 

Buscar alguna cosa per a la nit de cap d'any per a qui la major part de l'any camina amb sabata plana, vesteix amb texans i té un 90% de cotó a l'armari, pot arribar a ser un camí pedregós, de pujada i directe a la desesperació. És el moment d'enfrontar-se a les cues, a no trobar mai la talla a la primera, però sobretot als espills dels emprovadors rebel·ladors de cel·lulitis, flaccidesa i blancors d'una pell que sembla que no hagi vist el sol en la seua vida.

I el pitjor de tot és que quan trobem allò que més o menys buscàvem, sempre pensem que ho podrem aprofitar per a altres ocasions. Res més lluny de la realitat. Qualsevol fantasia o lluentor es quedarà a l'espai oblidat de l'armari on conviurà amb altres fantasies que van tenir el seu moment de glòria en altres nits de cap d'any més llunyanes.
Però no tot és negatiu,  aquesta època desperta l'esperit de compartir, reflexionar, assumir bons propòsits i fer un resset per després tornar amb ganes de les properes vacances.

Imatges via