Ser o no ser com Sarah Harris i deixar que el gris regne pel nostre terrat, és un assumpte a debatre molt seriosament.
Ens agrada lo natural, l'estil simple, poc carregat i que sembli que ens ha sortit sense cap esforç ni premeditació. I ara, que trobem una dona com Sara Harris que no només ho predica, sinó que ho fa, i amb una classe inqüestionable, encara venen dubtes.
Qui s'atreveix ?!?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada