En l'últim llibre que estic llegint, l'autora Milena Busquets, parla de dues amigues, una amb una ment conformista, frívola i que gaudeix de les coses estètiques i banals de la vida, i l'altra, amb una gran necessitat d'anàlisi del que la envolta i un gran intel·lecte.
És curiós com l'autora decideix separar aquests dos tipus de mentalitat, quan el que resulta més interessant és la mescla de les dues en una mateixa persona. Sempre he pensat que hi ha persones amb un gran intel·lecte que s'instauren en la rigidesa de la seriositat, i d'esquena a aquelles banalitats de la vida que per ser fàcils de digerir, són populars i arriben a la gran multitud. Sembla que vulguin marcar la diferència, o millor dit ser diferents i desmarcar-se de lo que és obvi i com no, ordinari -i és més curiós encara que foren persones de gran intel·lecte les que van atorgar un sentit pejoratiu a la paraula ordinari, quan el que hauria de significar és comú, habitual o freqüent-.
És inevitable posar una etiqueta o una altra per catalogar una manera de pensar. I és inevitable equivocar-nos. Una ment estètica potser en algun moment és analítica, i una ment analítica no té perquè no tenir en compte l'estètica.
Jo mateixa em debato constantment entre aquests dos mons quan escric en aquest blog. En un primer moment vaig voler donar-li aires de lleugeresa estètica, però de tant en tant me n'he adonat que necessito donar-li cos amb l'anàlisi de qualsevol lleugeresa o fet de la nostra vida quotidiana. Si algú visita aquest espai i simplement obre una entrada on surt un bikini, no podrà deixar de catalogar-lo com un espai banal, lleuger i poc profund. En canvi si algú entra i llegeix aquesta entrada igual pensa que es pot treure alguna cosa amb més o menys sentit.
Perquè hem de separar aquestes dos ments? o aquests dos mons, l'estètic i l'analític? De ben segur que Sofia Coppola em donaria una bona resposta de perquè no ho hem de fer.
Ella cuida l'estètica i té una gran capacitat analítica. Les seues pel·lícules ho demostren...
Perquè hem de separar aquestes dos ments? o aquests dos mons, l'estètic i l'analític? De ben segur que Sofia Coppola em donaria una bona resposta de perquè no ho hem de fer.
Ella cuida l'estètica i té una gran capacitat analítica. Les seues pel·lícules ho demostren...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada