Per a una gran ment, res és insignificant. Sherlock Holmes

Les coses més insignificants poden convertir un dia qualsevol en rellevant...

Ahir a la nit després de sopar al Bar Ramon a Sant Antoni, passant per davant de l'hotel Market...

Cap a Rosso...

 i prenent alguna cosa amb els amics i a ratets amb el cap a la lluna de València, o millor dit, a la lluna d'aquest blog...

I avui, més detalls a Hivernacle, al meu barri barceloní, Sants...

Un dia rellevant ple de coses insignificants...

Betty Smith, encantada de conèixe't.

Hi ha lectures que sembla que estiguin escrites per a nosaltres. Quan això passa, és com si de sobte una nova amistat platònica neix i a partir d'aquell moment et sents connectat amb qui les escriu. I venen ganes de llegir més i més d'aquell autor o autora i venen ganes de conèixe'ls i saber quina és la seva motivació. A mi m'ha passat amb aquesta dona, Betty Smith, autora del llibre que estic llegint, Un arbre creix a Brooklyn, i nova amiga...

I en primer lloc, em sap molt greu, haver llegit tan tard aquest llibre, èxit durant els anys 40 a EEUU.

També em sap greu una altra cosa... jo que sempre defenso i reclamo les no diferències entre ells i elles, ara us he de confessar que m'hi entenc molt millor amb les escriptores que amb els escriptors. La nostra amistat platònica ens va molt millor, perquè ens sentim una mica més connectades amb aquesta sensibilitat pràctica d'algunes, que traspassa èpoques i viatja en el temps per crear noves connexions a l'estil d'una teranyina...

M'agrada com descriu la vida d'aquella xiqueta, a Brooklyn. Quan encara era una ciutat i no un barri... En l'època que els que no tenien cap oportunitat s'anaven imposant en una nova societat tan diversa. Conseqüència de la massiva arribada d'emigrants durant els anys 20...

És un llibre que té molts paràgrafs per subratllar....

Un és aquest...

" A partir d'ara el món serà seu gràcies a la lectura. Ella mai més tornarà a estar sola"

Que el temps s'aturi...

Hora d'estar sopades i sopats, tot recollit i pijama posat. Que el temps s'aturi!! Ara comença el millor moment del dia, quan la ment es posa en mode "serenor". 

Hora d'obrir l'ordinador per mirar imatges i llegir alguna cosa diferent i relaxant, fora del circuit dels mails de feina, dels documents de word, d'excells i de powerpoints...

Hora de pensar que bé que s'està a casa, cadascú al seu racó i amb la seua litúrgia particular...

Hora de llegir i interpretar les paraules amb un codi diferent...

Hora de descobrir la frase final del dia...

Hora de recordar que la única persona responsable de la nostra vida som nosaltres...

Hora de sentir-nos agraïts i agraïdes amb el que hem aconseguit...

Hora de buscar aquelles imatges més inspiradores del dia. Imatges que et parlen d'alguna cosa perquè t'agraden... Avui una en blanc i negre, la d'una jove Catherine Deneuve, en plena joventut i amb una llarga vida per davant...

Hora de reflexionar sobre les incerteses de la política que ens governa, o que ens hauria de governar... I tantes coses importants en el tinter. Esperant...

Hora del dret a tenir dubtes al respecte. Com Pere Gimferrer...

Hora de pensar...

Hora de degustar una bona infusió, calenteta, que fumeja i que et relaxa en ser detectada per les primeres papil·les...

Hora de fer una última ullada...

Hora de fer la última capbuçada en la història que tenim entremans...

Coses que fan pensar

Una pel·lícula té la doble funció de distreure i a la vegada si té contingut i profunditat de vegades també et convida a pensar. Aquesta, la d'un filòsof culte, mestre de l'autocontrol i parisenc, que coneix a una perruquera de províncies, planteja d'una altra manera els inconvenients de les relacions difícils per la diferència.

Fa pensar, com ella a priori de ment simple, superficial i espontània, arriba a sentir la relació d'una manera infinitament més profunda que ell, un savi de llibre que tasta el món de la normalitat, i es sorprèn.

Una pel·lícula que aprofundeix en els sentiments des de la banda més humil, més sincera i menys pretensiosa...

Una altra cosa que sempre convida a pensar és una bona frase. Jo les col·lecciono a dotzenes. El meu tauler de pinterest al que he etiquetat amb "paraules", és el meu preferit. Cada dia en pesco alguna i totes em conviden a pensar...

De les d'avui, em quedo amb aquesta. És perfecta i està en la línia de la sana apologia a la imperfecció.
"No ens defineixen les errades que cometem, ho fa, la manera en com les resolem"

Un altra cosa que sempre ens farà pensar i no una, sinó moltes vegades, és un bon llibre. Perquè en un bon llibre ens podem perdre, i en un bon llibre, també ens podem trobar.

I ja ho deia Descartes, les bones lectures son com conversar amb les ments més brillants...

I del fisòsof al silenci, que també té la seua importància...

Lux, de Quinze d'abril, amb Sommeliers

Del darrer concert del grup Sommeliers a Luz de Gas ens vam emportar el plaer d'escoltar aquesta cançó del seu nou disc, Quinze d'abril.

Mos agrada, mos agrada i mos agrada!!!

Gaudeix l'ara, la vida no és cap assaig

Passen els segons, els minuts, els dies...i la vida amb ells.
Perquè no fem el que sabem que hem de fer?
Perquè ens costa tant viure cada moment present?

Ahir a la tarda mentre tornava amb metro, un grup argentí anava cantant a capela per cada vagó i al finalitzar l'actuació, el vocal deia una frase molt reveladora, "Disfruten de este minuto, de esta hora, de esta tarde, de este dia!!" i em va fer pensar i molt. Mentre ell ens cridava aquesta gran veritat i conveniència, la resta fèiem cara d'estar al vagó físicament, però mentalment fixats en algun lloc o situació d'un altre minut, d'una altra hora, d'una altra tarda, d'un altre dia...

Sommeliers a Luz de Gas

Acabem de sortir del concert de Sommeliers i la presentació del seu nou disc "Quinze d'abril"a Luz de Gas i només sel's pot dir que segueixin i segueixin així, sempre cap endavant i sense deixar de fer música, a la seua manera...

Un concert genial!!

At Metric Market

La gran ciutat sempre t'ofereix llocs nous per conèixer i per descobrir.

Cada vegada més, llocs singulars, tots amb trets comuns, decorats amb restes de mobles, de botigues, i de llums reciclades o fabricades amb rampoines, amb terres sense lluentor i inacabats. I una bona cuina de mercat, però de plats informals i lleugers, com per picar quan estàs de vacances...

via

via

A recomanar, el tataki de salmó i el pop amb allioli i mel.

Metric Market fb

Pàgina 1 de 365, exposició del rapitenc Ramon Guzman.

Quan la mar s'imposa en tota la nostra manera de ser i de fer, ho fa des de la pàgina 1 fins a la 365 de cada any.

Quan la mar s'imposa, l'artista ho sent...

Exposició de Ramon Guzman al Museu de la Mar, guanyador del premi d'escultura Agustí Vizcarro, 2014...

Dones amb estil (V)

Es tracta de sentir-te a gust amb la pell que t'embolica.

Es tracta de creure en tu mateixa com a ésser únic i individual. Amb uns trets que et converteixen en única.

Es tracta de seguir les teues normes i els teus principis.

Es tracta d'estar oberta al que t'inspira tant si està o no dins dels paràmetres de lo comú, o de lo normal, o de lo que es qualifica d'elegant.

L'elegància és poder expressar un missatge amb la pròpia personalitat. No un missatge a la resta, si no una autoafirmació del que t'agrada, del que et motiva, del que creus que has de perseguir, i sobretot, on vols arribar.

Es tracta de mostrar-te inquieta, curiosa, inacabada i oberta a millorar. 

Es tracta de ser perfectament imperfecta...

 Imatges de Bàrbara Martelo, una dona amb estil.

via