Hi ha lectures que sembla que estiguin escrites per a nosaltres. Quan això passa, és com si de sobte una nova amistat platònica neix i a partir d'aquell moment et sents connectat amb qui les escriu. I venen ganes de llegir més i més d'aquell autor o autora i venen ganes de conèixe'ls i saber quina és la seva motivació. A mi m'ha passat amb aquesta dona, Betty Smith, autora del llibre que estic llegint, Un arbre creix a Brooklyn, i nova amiga...
I en primer lloc, em sap molt greu, haver llegit tan tard aquest llibre, èxit durant els anys 40 a EEUU.
També em sap greu una altra cosa... jo que sempre defenso i reclamo les no diferències entre ells i elles, ara us he de confessar que m'hi entenc molt millor amb les escriptores que amb els escriptors. La nostra amistat platònica ens va molt millor, perquè ens sentim una mica més connectades amb aquesta sensibilitat pràctica d'algunes, que traspassa èpoques i viatja en el temps per crear noves connexions a l'estil d'una teranyina...
M'agrada com descriu la vida d'aquella xiqueta, a Brooklyn. Quan encara era una ciutat i no un barri... En l'època que els que no tenien cap oportunitat s'anaven imposant en una nova societat tan diversa. Conseqüència de la massiva arribada d'emigrants durant els anys 20...
És un llibre que té molts paràgrafs per subratllar....
Un és aquest...
" A partir d'ara el món serà seu gràcies a la lectura. Ella mai més tornarà a estar sola"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada