Una pel·lícula té la doble funció de distreure i a la vegada si té contingut i profunditat de vegades també et convida a pensar. Aquesta, la d'un filòsof culte, mestre de l'autocontrol i parisenc, que coneix a una perruquera de províncies, planteja d'una altra manera els inconvenients de les relacions difícils per la diferència.
Fa pensar, com ella a priori de ment simple, superficial i espontània, arriba a sentir la relació d'una manera infinitament més profunda que ell, un savi de llibre que tasta el món de la normalitat, i es sorprèn.
Una pel·lícula que aprofundeix en els sentiments des de la banda més humil, més sincera i menys pretensiosa...
Una altra cosa que sempre convida a pensar és una bona frase. Jo les col·lecciono a dotzenes. El meu tauler de pinterest al que he etiquetat amb "paraules", és el meu preferit. Cada dia en pesco alguna i totes em conviden a pensar...
De les d'avui, em quedo amb aquesta. És perfecta i està en la línia de la sana apologia a la imperfecció.
"No ens defineixen les errades que cometem, ho fa, la manera en com les resolem"
"No ens defineixen les errades que cometem, ho fa, la manera en com les resolem"
Un altra cosa que sempre ens farà pensar i no una, sinó moltes vegades, és un bon llibre. Perquè en un bon llibre ens podem perdre, i en un bon llibre, també ens podem trobar.
I ja ho deia Descartes, les bones lectures son com conversar amb les ments més brillants...
I del fisòsof al silenci, que també té la seua importància...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada