Un sopar amb amics quan tens cinquanta -i tants-, no és el mateix que quan en tenies trenta -i tants-. Les experiències i vivències que s'aboquen en la conversa i en el pensar, no són les mateixes.
Als cinquanta -i tants-, ja comences a anar de tornada de gairebé tot; de pagar hipoteques; de formar als fills; de les relacions de parella; de sentir-te realitzat amb la feina. Als cinquanta -i tants-, el que vols és realitzar-te amb el que t'agrada. Has après a relativitzar.
Fas més cas al que diu Antonio Gala, "La felicidad es darse cuenta que nada es demasiado importante". Saps que la importància està en les altres coses. Saps que les ocasions tal i com venen se'n van i que un sopar, és un SOPAR, i fer una canyeta amb amics, és FER UNA CANYETA, i descobrir un lloc nou on t'agrada estar, menjar i conversar, és un LLOC.
Als cinquanta -i tants-, deixes de compondre en minúscules i mida petita.
Als cinquanta -i tants-, saps que la única fórmula que funciona s'escriu en majúscules.
Als cinquanta -i tants-, saps que la única fórmula que funciona s'escriu en majúscules.
Un SOPAR a PINXUS, Marià Cubí, amb amics de cinquanta -i tants-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada