Quan ens sabem mediocres, la humilitat ens empodera, la temor a fracassar es dilueix i a partir d'aquí, les coses milloren. Saber que ho hem fet el millor que hem pogut, i hem gaudit mentrestant, és la recompensa i el que ens reconforta.
El caure'ns bé a natros mateixos tot i que les coses no ens hagin sortit tal i com esperàvem o desitjaríem, és el millor regal que ens podem fer. Per que de vegades la temor a no ser perfectes , a equivocar-nos i a ser jutjats, ens frena.
I amb això no voldria promoure la desídia ni perdre l'interès de les coses sublims per ben fetes. Però és ben cert què si gaudim i fluïm del què fem, alguna cosa màgica traurem.
I és que en el món dels mediocres tot són avantatges. Les coses es veuen amb més claredat, sense enveges ni competitivitats que només perverteixen i desconforten.
En el món dels mediocres l'ego es queda al sofà fent la migdiada i ja no es pateix pel que veuran des d'una altra mirada.
En el món dels mediocres trobem amb més facilitat tot el que ens defineix com a persones, sense pressions ni expectatives. Només valorant i agraint el que la mediocritat ens regala.
En el món dels mediocres l'ego es queda al sofà fent la migdiada i ja no es pateix pel que veuran des d'una altra mirada.
En el món dels mediocres trobem amb més facilitat tot el que ens defineix com a persones, sense pressions ni expectatives. Només valorant i agraint el que la mediocritat ens regala.
I en aquest moment, des del món dels mediocres, m'és més fàcil, compartir sense l'objectiu de escriure i conformar la millor de les entrades.
Perquè des del món dels mediocres, gaudeixo i comparteixo imatges d'Esprit champètre.
Perquè des del món dels mediocres, encara que tard, us recomano una pel·lícula preciosa, "The artist".
Perquè des del món dels mediocres un jersei gustós i ample em sembla el millor maquillatge
Perquè des del món dels mediocres el meu racó de món, la Ràpita, és el millor per estar-m'hi.
Perquè des del món dels mediocres el millor regal és el que em fan a l'estimar-me.
Perquè des del món dels mediocres, un detall és el que més importa.
Però sobretot perquè
des del món dels mediocres sento que la creativitat ja no necessita coratge.
des del món dels mediocres sento que la creativitat ja no necessita coratge.
Holaaaa! Arribat l'hora de poguer fer aquest comentari que feia dies que tenia pel cap i no trobava el moment. Has fet entrades, les quals sempre fan que pensar, bé per el goig de vore com fas poble, per La sensació de netetedad quan parles del vestit blanc i mes sensacions que es desperten quan et llegeixo. Bé, ara vaig a comentar el post que a part de que m'ha fet pensar també m' agradat molt. Mediocre, també pot ser una elecció quan unestar d'acord amb Ell mateix. Crec que en aquesta vida una deuria de fer allò que li agrada i a partir d'aquí decidir la seva mediocritat (clar que això es un Utopia). M'agrada molt quan dius que el millor regal que ens podem fer quan les coses no han sortit tal i com esperàvem o desitjarriem es caure' s bé a natros mateix. Totalment d'acord, ens em d'estimar SEMPRE i creure amb el que fem sense cap pretensió' mes que la de fer allò que volem i ens agrada.
ResponEliminaContinua........ però no estic d'acord amb els avantatges que ens dona la mediocritat, perquè l'enveja, la competitivitat estan per tot arreu i segueixen pervertint. Bé com ja prou confiança ......no vaig a corregir aquest escrit jejejejj, ja ho faràs tu 😂😜😜😜 una abraça i ens veiem pel poble. ☕️☕️☕️☕️☕️☕️
ResponEliminaHola Montse!!! Ja tenia ganes que diguesses la teua. En primer lloc gràcies pel teu primer comentari! I Respecte a l'enveja, ja sabem que de vegades hi és -no vull pensar que sempre. Jo proposo tractar-la com es mereix. Amb la més humil indiferència.
Elimina