Et fa goig escriure una carta, encara que sigue als reis. Potser fa trenta anys que no n'escrius cap. Les últimes cartes que vas escriure van ser en la teua època d'estudiant i d'amiga lllunyana, però després va arribar l'abús de la tecnologia i ja no te'n van fer més falta. La teva història epistolar, i la de tots, s'haurà de recollir en un dispositiu de memòria on estaran les converses d'skipe, els missatges de fb i els del rei watssap.
Als reis els podries dir que has sigut bona, però ets conscient que de vegades no del tot.
També els podries dir que has sigut generosa, però no prou.
També els podries dir que has sigut atenta, però tampoc. Sovint tens la ment dispersa.
Tot i això, alguna cosa et mereixes. Ho has fet el millor que has pogut o almenys ho has intentat.
Les xerrades de psicologia cognitiva t'ho han deixat clar. De tot el que et podrien portar, el que més necessites és racionalitat.
Però tu demanaràs més coses per si de cas.
T'agradaria anar a Nova York...
Perquè com diuen a Conde Nast, aquest dosmildisset, Times Square estarà lliure d'obstacles. Les obres ja s'han acabat. I tens ganes de caminar pels carrers que ja coneixes, però on no has estat mai.
T'agradaria tastar el millor pastís de carlota de Bleecker Street, a vore si està tan bo com el de Sese San Martin.
T'agradaria pujar al ferry on les quatreamigues de Girls, tenen les seues cabòries esbojarrades i de grans veritats.
T'agradaria estrenar la primavera amb Rigoletto al Liceu...
Perquè tú també ets voluble, com una ploma al vent, que canvia de paraula i de pensament...
Perquè tú també ets voluble, com una ploma al vent, que canvia de paraula i de pensament...
T'agradaria un sopar al Amazònico a Madrid.
T'intriga la decoració que has vist des de la porta i el temps per aconseguir una reserva...
T'agradaria un calaix ple de samarretes blanques i per estrenar.
Has llegit que es tornen a portar. Però tu mai ho has deixat de fer. De tant en tant, les tendències i tu us aneu retrobant.
I per últim, i de manera prioritària respecte als altres regals, t'agradaria temps
Per viure la vida que t'havies imaginat a cop d'agenda.
Per poder fer tot el que planifiques en les teues llistes inacabables.
Per viure sense presses, amb pauses i sense angoixar-te.
Per viure la vida que t'havies imaginat a cop d'agenda.
Per poder fer tot el que planifiques en les teues llistes inacabables.
Per viure sense presses, amb pauses i sense angoixar-te.
Signat, tu...
La que busca i de vegades no troba.
La que escriu per saber que pensa i no pensa el que escriu.
La que està trista quan està contenta i està contenta quan de vegades no se sent feliç.
Tu, la que escriu esta carta als reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada