En un marge de carretera

Ja està aquí dijous sant. Com passa la vida. Si el detector de radars la controlés li estaria fent fotos sense parar. Aturat una mica dona!. Ves més poc a poc perquè les meues canes no es repliquen tant ràpid i la meua flacidesa no avance. Vas tant ràpida que de vegades compro el diari i no trobo el moment per llegir-lo. I se'm queda allà fins a l'endemà quan llegir-lo se'm fa ranci.

Vida vas tant ràpida que en unes poques hores pots visitar la Terra Alta, la Toscana catalana i conèixer Horta de Sant Joan on Picasso s'hi va quedar una bona temporada.

 I dinar a una Torre indiana, Villa Retiro.

I vore una catedral del vi amb els arcs de maó més grans del món

 I visitar unes coves precioses del neolític on una estalactita i una estalagmita separades per cinccentsanys representen aquells amors impossibles.

Què tindran estes terres. Jo m'hi vaig sentir tranquil·la. A gust. Envaïda per sensacions conegudes. De la meua vida de granja; de l'olor de pastissets al forn; de roba assecada al sol; de flors silvestres i romaní; de primavera. De com la natura potser tan bonica en un marge de carretera.

I avui des de Terra Baixa, he escrit sobre la Terra Alta. 

Podria explicar més, però no ho faré. Qui la visiti que reculli les sensacions pròpies. Que la vida tot i que va ràpida de vegades ens en deixa soltar alguna. Les sensacions sense temps van escasses.

I un dia abans de la Terra Alta, una de cine francès. Dobles vides. Sensacions recollides, cap. Bones notícies, una. En alguns dels diàlegs va sortir la paraula blog; i vaig pensar en el meu; i en que el tenia oblidat; i que era una desagraïda. Perquè ell en això de la recollida de sensacions sempre m'ajuda.

I com sempre que arranco em venen més coses. Ara el món de la ràfia.
Per als peus amb unes sandàlies.

per a les mans

per al coll este collar de Montse de La Mar de fora

i per a casa, esta làmpada de Carolina Blue per la cuina que em te l'ànima robada.

I aquí estic, des de Terra Baixa escrivint sobre Terra Alta, gràcies a uns cactus florits en un marge de carretera; i gràcies a tu vida que vas massa ràpid; i gràcies a una peli francesa que em va recordar de nou que tinc un blog al que també li he de donar les gràcies; i gràcies als punts i comes; i gràcies a la ràfia.