Després de tot un hivern d'estiu, ens portes una primavera d'hivern. És com si ens volguessis dir alguna cosa. Potser que tu ets el que te l'última paraula. De tu depèn que els nostres dies siguen de platja, de muntanya o de casa. Avui el teu vent gelat ha despentinat els meus cabells i les palmeres que tinc davant de casa. La veritat és que a elles i a mi ens has fet una bona putada.
La melodia del teu vent m'acompanya la migdiada. I el tendal de la terrassa grinyola emprenyat de tant de sacseig de puja i baixa. A mi em provoca un efecte contrari. El seu moviment em relaxa.
De soroll de fons els grunyits de l'assecadora. És un no silenci orquestrat que m'enganxa. Com si la casa tingués el seu propi ommm i me'l regala.
El temps ens posa al nostre lloc. És com una venjança als que hem de tenir cura de la Terra i mo ho fem prou.
ResponEliminaQuanta raó! No ens creiem el canvi climàtic i de tant en tant ens ho recorda, esperàvem l’hivern i els seus efectes han arribat amb la primavera.
ResponElimina