Hi ha paraules que quan les sents, et desperten sensacions. En el meu cas, la paraula hedonisme, sempre m'ha fet pensar en persones bons vivants i que fan de la cerca del plaer la seva filosofia de vida.
I és ben cert, que no hi ha res pitjor que la ignorància i la rigidesa intel·lectual que de vegades tenim, i que generen en la nostra ment, idees pobres i equivocades.
L'altre dia llegia un article de Luís Muiño, un psicòleg que col·labora de manera freqüent en el suplement ES de La Vanguàrdia i parlava de petits remeis per viure amb més pau i serenor. Un d'ells era practicar l'hedonisme, i és més, el definia com la realització d'alguna cosa que ens aporta plaer perquè ens agrada, sense obtenir res a canvi. Quan ho vaig llegir, em vaig il·luminar i vaig veure clar que tenir un blog per plaer, és un dels millors exemples d'hedonisme que recomano a qualsevol.
D'altres com Joan Fuster associen l'hedonisme al no patiment o absència de dolor: "l'autèntic símbol de l'hedonisme és l'aspirina".
Espero que aquest espai no us provoqui mal de cap i hageu de prendre-vos una aspirina i al final ja no sabrem si és més hedonista, l'aspirina o el blog...
Però, si hi ha una cosa que a tots mos agrada i en la que tots estem d'acord en que representa a la perfecció l'hedonisme, és aquesta:
