Com m'agraden els dissabtes al matí, esmorzant amb el suplement ES, de La Vanguàrdia.
Ahir, recollia un article sobre l'ambició. Quina paraula més controvertida. De fet, l'article parlava d'això, de les dues cares de l'ambició. Per una banda, l'ambició és la motivació per superar-nos, per emprendre, per crear noves coses i millorar, i prosperar a la vida. Però si vola per lliure i no la sabem aturar ens pot fer sacrificar valors importants com l'honestedat, l'amistat o el companyerisme.
L'ambició és tan necessària per evolucionar, com prescindible si arriba l'hora de la insatisfacció permanent de voler-ne sempre més i no tenir-ne mai prou.
Al llegir l'article m'ha fet pensar en el patró de conducta que de vegades seguim en algunes situacions de la vida i que ens poden donar una pista de si estem o no en el camí equivocat.
Un exemple és l'actitud que tenim a facebook. L'atracció d'obtenir seguidors i algun "m'agrada", ens pot estimular a compartir coses que ens agraden i fer-nos sentir bé, però si compartim i no obtenim els resultats desitjats i això ens fa sentir insatisfets, potser ja tenim una prova de que hem de reconduir l'ambició cap a l'altra direcció.
És evident que hem de fer allò que ens agrada per tal de sentir-nos bé, sempre tenint en compte que el reconeixement dels altres només alimentarà el nostre ego, però no la nostra vida interior.
És evident que hem de fer allò que ens agrada per tal de sentir-nos bé, sempre tenint en compte que el reconeixement dels altres només alimentarà el nostre ego, però no la nostra vida interior.
En qualsevol cas, cadascú sabrà quin camí vol seguir.
Via pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada