dilluns, 29 de setembre del 2014

Les terres de l'Ebre, destaquen en el mapa de Carrersdones.cat

Acabo d'engegar l'ordinador, i he anat directa a l'espai "Per estar en aquest món" on tinc enllaçats els punts d'informacio on acostumo a consultar com està el pati. I a l'entrar a Vilaweb (la veritat és que volia llegir sobre la ràpida decisió del Tribunal constitucional respecte a la consulta..), però la vista m'ha portat a una altra notícia. La iniciativa de l'Institut català de les dones de crear una aplicació on buscar els carrers amb nom de dona a Catalunya; amb l'objectiu de fer visible el reconeixement social de les dones. I vet aquí, quina sorpresa he tingut. A les Terres de l'Ebre n'hi ha en una proporció més elevada que en altres indrets. En el cas de la dona ebrenca, la història demostra que ha estat reina del seu matriarcat. Potser ha estat això...
Però el cert és, que hem viscut en un món masculí, on ser dona i alhora persona destacada, ha requerit sang, suor i llàgrimes, i si a més a més, has de ser mereixedora d'un carrer al teu nom, la cosa encara es més difícil. I si no, al mapa em remiteixo.


Si voleu anar a l'aplicació: carrersdones.cat, veureu que a la Ràpita en tenim deu al centre i dos al barri. Que poquets no??. No se com ho veieu, però hem d'anar a per uns quants carrers més.


diumenge, 28 de setembre del 2014

Per si estas pensant en burgundy

Aquesta entrada té una doble funció. Compartir pinzellades del color granat de tota la vida, que per cert ara ja no es diu així. Ara es diu burgundy, és a dir borgonya, i de pas, reconciliar-me amb ell.
Hi ha coses de la infantesa que marquen i en algun moment de la meua se'm va entravessar una peça de roba d'aquest color i que de ben segur ma mare, assessorada per ma tia em va cosir amb tot l'amor del món, però que jo vaig avorrir. Des de llavors, ni aquest color, ni la roba de xeviot, són sant de la meua devoció. Però com s'ha d'evolucionar. Avui faré un primer intent amb aquesta publicació.










dijous, 25 de setembre del 2014

Charles Darwin & Angus & Júlia Stone



Mentre sonen els germans Stone, relax després de dies de moltes coses a fer massa ràpid i no voldria dir que malament, però sí que de manera millorable.
Ja ho deia Charles Darwin, "No és el més fort de l'espècie el que sobreviu, tampoc ho és el més intel·ligent. És aquell més adaptable al canvi". 
I en l'adaptació està escriure i compartir coses que no ens canviaran la vida, però que ens la ressalten en negreta i majúscula perquè la puguem viure més i millor.

Unes flors...del mercat de Milan




                                                                                   via

Un dinar al restaurant vegetarià de Teresa Carles amb bones amigues per conversar i conservar...


I res com les tertúlies de Can Deu, sobre psicologia cognitiva i de com surfejar per la vida...














dimarts, 23 de setembre del 2014

Praktik Bakery

Com m'agraden els llocs originals. Este és un hotel que també és forn, una combinació diferent al carrer Provença.








diumenge, 21 de setembre del 2014

Consell de Tardor

Gaudeix de les petites coses, amb una actitud desenfadada.







les tres últimes, via

dissabte, 20 de setembre del 2014

Mar de Fons


Avui al Museu de les Terres de l'Ebre, s'estrena aquest documental sobre la vida marinera a la Ràpita. Amb les realitats dels tripulants de l'embarcació Tere Arbó. Un grup de joves que no superen els 30, amb empemta, força i sentiments, que lluiten i viuen la mar cada dia.
Com m'agradaria anar-hi...


Apple, Dr Bloom i El Capet...

Aquest estiu, una amiga em va dir que a més de compartir coses del poble, fet que li semblava perfecte..., se'm queixava de que comparteixo poques coses de Barcelona. I des de fa uns dies crec que li estic fent una mica de cas.
L'altra tarda, després d'una sessió de formació grupal al One to One de la flamant botiga Apple de Plaça Catalunya, on sempre que vaig me n'adono del poc que se respecte a dreceres informàtiques.


Vaig decidir caminar una mica per Rambla Catalunya i tornar a casa des de la parada de Diagonal. I pujant per la banda dreta, vaig descobrir una botiga divertida, Dr Bloom.




I avui me n'he recordat que vaig fer dos fotos rapidetes perquè ja era tard i havia quedat per sopar amb uns amics a un restaurant que ens va agradar molt. El Capet, molt a prop de la Plaça Gala Placídia.




I buscant informació de Dr. Bloom, he trobat unes fotos reveladores del seu estil . (Blog de DR Bloom).








I acabo de veure que en la pàgina web, s'hi poden comprar plantes amb missatge i tot...






divendres, 19 de setembre del 2014

Reflexions sobre tenir prou la primavera i l'estiu que ve

En un ratet de trègua que m'ha donat la primera setmana amb alumnes, el primer que em trobo és un post sobre el que està previst que portarem la primavera i l'estiu de l'any que ve.
Quan ho he vist, he pensat en el llibre que estic llegint, "Les ulleres de la felicitat". Tot un recull de certeses sobre com els pensaments ens porten a ser més o menys feliços en funció de si són encertats o no. I una altra cosa que es repeteix en aquest llibre és el concepte de bastantitat respecte a insaciabilitat. I qui llegeix aquestes paraules, deu dir: "i a que ve això ara?!". Deixeu que m'explique. En l'anàlisi que fa l'autor, remarca que no cal necessitar tant. Cal tenir-ne prou, tant de coses materials com immaterials perquè al cap i a la fi, aquestes últimes, són les necessitats que donen més mal estar.

En aquestes imatges he vist un munt de color blanc i cru, els no colors eterns que gairebé tothom tenim a l'armari. Per tant, sembla que reciclar lo que ja tenim, serà un èxit i no caldrà estrenar res nou.  I la idea del llibre és aquesta, tindre prou i no necessitar més. 

Per tant, aquesta m'ha semblat una bona proposta per recordar la primavera i l'estiu que ve.