diumenge, 26 d’abril del 2015

Un homenatge Teresià

Avui passejant pel gòtic, sense pensar-ho, hem fet un homenatge a Santa Teresa de Jesus per ser any jubilar teresià.
Només fer unes passes, hem fet cap al claustre de la catedral on he tornat a llegir aquestes paraules de Santa Teresa.

Quina filòsofa!!!

Nada te turbe, 
nada te espante, 
todo se pasa, 
Dios no se muda;
la paciencia 
todo lo alcanza; 
quien a Dios tiene 
nada le falta:
Sólo Dios basta.



Després, pel carrer Banys Nous, hem arribat fins a Caelum. El millor lloc per acabar de fer-li l'homenatge. És un d'aquells lllocs que sempre em transmet alguna emoció. M'encanta...





Si la vostra ordre interna és ..

Mirant i mirant veiem coses que ens agraden. Potser per què s'adapten al que tenim o potser perquè tenim ganes de renovar-nos una mica, però tard o prompte acabem al mateix punt. Si som de blaus, acabem als blaus, si som de blancs acabem als blancs... És com si tinguéssim una ordre interna i que si no la complim ens acaba passant factura. Quantes vegades intentem canviar i ens en penedim??
Aquesta vegada evitem que ens torni a passar. Hem de ser fidels a la nostra ordre interna i no apartar-nos del camí de l'estil propi. Així, segur que l'encertem.

Si el vostre estil va cap als negres...

  • Bossa de Mango 




  •  Top de Mango...




  • Sandàlies de Màssimo Dutti...




  • Vestits de Madewell...









dimecres, 22 d’abril del 2015

Lectures per no deixar de llegir ni sota la pluja

Demà es compraran i regalaran molts més llibres dels que es llegiran, però tant li fa. És el dia de les lletres i elles seran les protagonistes. A partir de demà totes les ànimes lectores s'enriquiran amb una nova història i totes aspiren a trobar-ne alguna de les que que no deixarien de llegir ni sota la pluja.
En el món paral·lel de les llistes de lectures pendents, hi ha títols i títols que han anat arribant mitjançant diferents ímputs a cada ànima lectora. I cadascuna d'aquestes ànimes ja té preparada la seua.

Aquí en va una...
  • " L'amiga estupenda" d'Elena Ferrante, una autora italiana prou desconeguda. És el primer d'una trilogia. L'he vist referenciat en més d'un lloc i en una llibreria de Nova York, el presentaven com el llibre que et canviarà la vida. Segur que és una exageració, però pica la curiositat no??
  • " Apropiació indeguda" de Lena Andersson, una història d'amor, èxit entre les dones a Suècia, un país on no calen reivindicacións del feminisme.
  • " Les dones de la Principal" de LLuís LLach, perquè em va agradar "Memòria d'uns ulls pintats"
  • " No ens calia estudiar tant" el tercer Sant Jordi que em surt Marta Rojals a la llista...
  • I per últim, un clàssic de la nostra terra i que encara tinc pendent de llegir, " La Menestrala" de Francesca Aliern.
  • Ayyy, i em deixava, "Algú com tu" de Xavier Bosch i Premi Ramon LLull.
Quina és la vostra llista de lectures pendents ????





dimarts, 21 d’abril del 2015

Un dia qualsevol a Petit Bangkok

Un dia qualsevol pot ser un bon dia per gaudir de l'encant i la cuina de Thailandia, al Petit Bangkok del carrer Vallirana...
De veritat, un lloc especial...




Fonts: Imatge 1, 2

L'esperit d'una papallona

Quina màgia deuen tenir les papallones? Quan en veiem una, el cor se'ns alegra, i de sobte, tot s'il·lumina. El seu vol suau i els seus colors atreuen la nostra atenció, desperten les nostres lloances i fan aflorar els nostres millors sentiments.
Tinc una amiga que que té aquest esperit o aquesta màgia. Ella, com les papallones, és alegre i té l'ànima plena de colors. Quan ellà hi és, tot s'il·lumina i s'omple d'alegria. Els que tenim la sort de compartir-la com amiga, ho sabem.
Avui, aquesta amiga fa anys i des d'aquí li vull agrair tots els moments que ens ha regalat amb el seu esperit de papallona.

Moltes felicitats!!!!!






diumenge, 19 d’abril del 2015

Coses xules... selecció.


Aquestes ulleres de Illesteva a J crew...


Aquestos texans "Concisious" d' H&M... _Makeitlast.


Aquesta brusa IKKS...



Aquesta bici i aquest bolso d'Alfiedouglas...


Una olor feta a mida...


Un viatge a Roma...


I fer un cafè a Trastevere...




dissabte, 18 d’abril del 2015

Bar Tarambana i el poder d'una bona actitud.

Ahir vam anar a sopar al Bar Tarambana. Quan la meva amiga va fer la reserva ens va dir que era un lloc informal i juvenil, com nosaltres. Amb aquesta descripció tant irònica - l'única dels que anàvem que encara no ha fet els cinquanta sóc jo-, ens va convocar via watssap. 
Vaig arribar la primera, i a l'entrar ja vaig veure a que es referia. És un lloc regentat per uns nois joves, amb una decoració informal i amb un toc bohèmi. Estava a tope i ple de vida i em va semblar que tenia molt bona pinta. 
Al demanar quina era la nostra taula em van dir que no hi havia cap reserva feta al nom que li acabava de dir. I va ser en aquest just moment, quan em van captivar. Tot i que el lloc estava a tope i tot reservat, la seva actitud i el seu tracte em va deixar sense paraules. A partir d'aquell moment, no em vaig sentir gens sola. Tots van estar pendents de l'assumpte i en dos minuts van resoldre la situació, muntant una taula improvisada. 
Al cap d'una estona ja va arribar el meu home i la resta i vam sopar a base de platets de cuina de mercat i de moltíssima qualitat. Després es va crear un molt bon ambient de copes, ple de gent jove i no tant jove amb un element comú, un esperit hedoniste i inquiet que valora el que significa tenir una bona actitud. De ben segur que hi tornarem.

Llarga vida al Bar Tarambana!!!






Fotos de la seva pàgina de Facebook. Estan al Comte Borrel 148

dimecres, 15 d’abril del 2015

L'art de triar bé

Ja fa un temps que no s'aprecien gaires canvis en l'arribada de les noves temporades. Sembla que s'hagin instal·lat els bàsics de manera indefinida. Sempre hi ha blaus, sempre hi ha verds-kaki-. sempre hi ha blancs, crus, negres i com no, grisos. A més hi ha grans cadenes que saben crear peces de tendència, però també atemporals. Si saps triar bé et pots trobar una petita col·lecció de roba que et pot garantir vestir bé i al dia durant molt de temps. De vegades comprem per la necessitat de renovar, però quan arribem a casa ens adonem de que ja teníem alguna cosa pareguda a l'armari. Som animals de costums i de gustos molt constants. Jo tinc fixació per les peces de color blanc. Des de samarretes fins a pantalons, sempre en voldria més. 
Però que poc dura això de la novetat. No us passa que quan entra una peça nova a l'armari és com si de sobte, es contagiés de la pàtina de portat de la resta de la roba i la màgia de lo nou desapareix?















dilluns, 13 d’abril del 2015

Gana de ment

No se a vatros, però a mi ja se m'ha accionat el cronòmetre mental del compte enrere cap a l'estiu. Això vol dir que per a les gordes de ment com jo -n'hi ha que mengem amb el cap i no amb l'estómac-, comencem a patir una certa inquietud en forma verbal de "hauria...": hauria de menjar menys, hauria de menjar més sa i hauria de menjar amb més seny. 
Ho reconec i ho escric amb el regust de totes les farinoses que he provat aquestes vacances a la Ràpita- n'he menjat de tants llocs que hauria pogut fer un estudi comparatiu-, sóc una gorda de ment i encara que arribès a l'estiu amb un pes prou decent per lluir bikini, continuaria somniant amb menjar i menjar a totes hores...
Avui estic contenta perquè veig que no estic sola, Garance Doré, a qui segueixo des de fa temps, ha publicat un post on parla d'aquest tema. Ella també es considera una gorda de ment i confessa patir atacs de gana a mitjanit, molt coneguts entre les afectades.
El que ella ha fet és preguntar a la gent del seu equip que és el que mengen, com i perquè ho mengen. I la veritat, tots mengen prou bé, millor dit, prou poc - igual ho han dit per quedar bé en l'entrevista ...-.
Però no ens amoïnem. si entrem en el mode de "mirar el que mengem", la cosa ja va bé. Si hi pensem, vol dir que  anem pel bon camí. 
En el meu cas, he decidit establir un pla d'actuació. Es tracta d'un pla senzill i fàcil de complir.
En primer lloc, buscaré fotos de gent fantàstica que no se si són gordes de ment o no, però es conserven de meravella... i me les posaré com a fons de pantalla, ja se sap. "Donde fueres....haz lo que vieres"
En segon lloc, he elaborat una llista de NOS  i SIS per tal de motivar-me i motivar a totes les que us identifiqueu amb mi com a gordes de ment, que no sempre vol dir de cos. No ens equivoquem. Són conceptes diferents. No tot el que córrer molt entrena molt, ni el que treu bones notes sempre estudia.

Primer els NOS:

  • No al pa refinat. Substituir-lo per pa integral i només al matí.



  •  No als sucres, ni dolços i en cas de desig, una mica de xocolata negra.



  • No a la pasta. Substituir-la per verdures...



  • No a la fruita després de menjar, millor entre hores - a triar entre peres, maçanes, kiwis i fresons-.





  • No a la carn per sopar. Millor peixet...



  • No als fregits. Planxes i forns molt millor




I ara els SIS

  • Un suc de llima escorreguda amb aigua tèbia en dejú. Només hi parlen meravelles. Però la veritat és que quan te'l prens la cara s'arruga a més no poder. Serà un bon desintoxicant, però potser és un generador d'arrugues -aquest tema el deixem pendent d'estudi...-.

  • Un got de caldo depuratiu abans de cada menjada. Es pot fer amb api, all porro i gingebre fresc. A mi m'agrada picant i hi afegeixo gingebre en pols.
  • Beure infusions. N'hi ha de boníssimes...



  • La mesura universal: Beure molta aigua entre les menjades...


  • I per últim, apuntar tot el que mengem i perquè ho fem. Hem de saber si ho fem per gana d'estómac o simplement per gana de ment.