Fa molts anys, quan jo era menuda recordo que la primera vegada que vaig sentir parlar d'exercicis espirituals em va impressionar. Segurament perquè va ser una xiqueta de la meua edat, la primera persona que em va parlar d'aquest tema. Aquestes activitats es feien al col·legi de les monges.
En un primer moment, em va semblar alguna cosa misteriosa, i al final, mai vaig saber exactament que significaven.
En un primer moment, em va semblar alguna cosa misteriosa, i al final, mai vaig saber exactament que significaven.
Com alumna de "les escoles", el col·legi públic de la Ràpita, on el mossèn ens feia una hora de religió a la setmana, mai vaig tenir l'oportunitat d'anar a practicar aquestos exercicis.
Aquesta és una d'aquelles coses que de petit (i des de la ignorància..) idealitzes perquè d'altres persones les poden realitzar i tu no.
Avui, mirant unes imatges d'un antic convent rehabilitat a Corsica, m'han tornat a la memòria els exercicis espirituals. Quins records... i com canvien les coses amb la perspectiva de l'edat adulta.
Malgrat això, m'han vingut ganes d'anar-hi uns dies a descansar i cultivar la vida interior.
Malgrat això, m'han vingut ganes d'anar-hi uns dies a descansar i cultivar la vida interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada