Vivències d'un "llangostí" a la badia.

Declaro que tot el que exposaré a continuació és cert i està escrit amb la millor de les intencions.

Sóc nascut i criat a la Badia dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita, Mar Mediterrani.

Convisc amb armonia amb altres espècies marines i terrestres. Una d'aquestes espècies, són els humans, que en aquest indret s'anomenen rapitencs. A ells els vull agrair que m'hagin convertit en un dels seus plats gastronòmics més selectes. Gràcies a aquest fet, em conviden a la majoria de les seues celebracions familiars.

Tinc una vida fàcil, no em puc queixar. La "meua" tasca principal és alimentar-me i créixer perquè d'altres "puguen" aprofitar les "meues" qualitats.

Només tinc "dos" objeccions a fer: la primera és que no m'agrada gens que d'altres de la nostra espècie, nascuts i criats en altres llocs, "suplanten" la nostra personalitat. Els d'aquí som diferents. El fet d'haver crescut en un hàbitat enriquit pels nutrients que arrossega el riu Ebre, ens dona un sabor distintiu.

L'altra objecció que tinc és respecte al meu nom. Jo em dic "llangostí" i així m'agradaria que m'ho "escriguessen" sempre i per tot arreu. Se que no sóc l'únic d'aquests indrets que pateix el mateix problema. L"auvarginga" i la "carxofa" i molts altres també estan afectats per aquest fet.

Els rapitencs, els meus cohabitants no tenen cap culpa. Fins i tot el més erudit, s'esforça i pateix una lluita interior a l'hora d'escriure un català tan diferent al que utilitza de manera col·loquial.
Els rapitencs se senten catalans i estimen i defensen la seua llengua, i fan un gran esforç per utilitzar-la tan normalitzada. Espero que algun dia des de l'Institut d'Estudis Catalans ho reconeguin.

Està clar que jo sóc "un llangostí" i se molt poc de lingüística, deu ser per això que no entenc a les autoritats lingüístiques quan decideixen que és el que sí es pot dir o escriure i com. 

Tinc entès que per una banda parlen de paraules dialectals totalment acceptades en el llenguatge parlat i, per una altra, de "barbarismes" que no s'accepten de cap de les maneres. Per cert…quina paraula més "refea"… Això dels barbarismes em fa pensar amb els barbars…i en que la llengua és una ciència viva i que constantement rep influències de fora.
El fet que el nostre territori "estigue" tocant al país valencià, potser fa que siguem més indulgents amb l'ús d'alguns barbarismes que en altres llocs es consideren inadmissibles. Però així ha de ser la llengua, rica, diversa i sempre oberta a canvis que la "puguen" beneficiar.

Segurament és per això que l'autora d'aquest espai, escriu amb tantes cometes. Amb el risc de ser corregida, deu posar entre cometes aquelles paraules que no estan normalitzades.

Està clar que aquestes coses només les entenen els humans. Els "llangostins"no en tenim ni idea.

Per cer, tant de divagar, se m'oblidava que us volia convidar a les jornades gastronòmiques que , aquests dies, se celebren al meu poble.

Signat,

Un "llangostí" de la Ràpita.