divendres, 15 de novembre de 2013

Marieta, Marieta...

Una de les coses que ara més valoro de la meua iaia paterna, és que sempre es mostrava tal com era: autèntica. 
Ella representava a la perfecció, el paper de la dona en el món de la pagesia del Delta, "la ribera". Va néixer i créixer entre arrossars. Després es va casar i va venir a viure al poble, la Ràpita. En aquella època, gairebé no sabia llegir ni escriure. Mon iaio li'n va ensenyar. 
Era una dona observadora, discreta i a més, sabia escoltar. No xerrava més del que calia, però de tant en tant, li agradava esplaiar-se explicant històries de la seua infantesa per la ribera. 
Un dia, mentre treballàvem al camp, em va ensenyar una dita que mai se m'ha oblidat:

"Marieta, Marieta, que ton pare t'ha deixat: la "sombra" de la figuera i el cara sol del terrat".

Avui recordant aquesta dita, m'ha fet pensar en la presència constant d'aquest arbre en les cases de la ribera. La majoria de casetes i barraques encara avui dia estan protegides pel raser i l'ombra d'una bona figuera...






1 comentari:

  1. quines fotos mes emblematiques de la nostra terra,gracies per compartir-les

    ResponElimina