Ahir, mirant les notícies vaig escoltar com a la paquistanesa Malala Yousafzai li atorgaven un premi més, el de la Convivència. Malala, només tenia 11 anys quan va començar a escriure per a la BBC, en el seu bloc, sobre la vida a la Vall de Swat; dos anys després que el Talibà arribés al poder i ordenés que les escoles de xiquetes tanquessin per evitar la seua formació.
El bloc, escrit sota el pseudònim de Gul Makai, recollia moments i vivències de Malala, una nena valenta que va superar la "temor" que sentia i es va atrevir a defensar el dret a l'educació de les dones a la resta de món. Als quinze anys, va ser ferida en un atemptat. Li van disparar un tret al cap mentre viatjava en l'autobús escolar.
El seu bloc recull textos com "este":
Tinc "temor": “Ma mare em va fer l’esmorzar i vaig anar a l’escola. Tenia "temor", perquè els talibans han fet un edicte que prohibix a totes les xiquetes, anar a l’escola. De 27 alumnes, només 11 van anar a classe. Tornant a casa, vaig sentir a un home que deia: te mataré. Vaig caminar més ràpid i després vaig mirar si em seguia”.
La història de Malala, és una demostració més del poder de les paraules per canviar el món.
Quanta serenor als seus ulls!! Avui l'han anomenada Nobel de la PAU.
ResponElimina