Qui m'ho havia de dir, el que significarien aquells estius, entre un curs acadèmic i un altre, amb unes cames massa llargues per ser pagesa i amb l'esquena doblegada i cremada pel sol del juliol i l'agost; collint bajoques al costat de ma mare i ma iaia.
Aquells moments, han marcat, com un ferro calent, la perseverança que de vegades he necessitat en diferents moments de la vida.
Tampoc m'hagués imaginat mai que aquells moments m'ajudarien a sentir-me orgullosa de provenir del món de la pagesia. On a les Terres de l'Ebre, i en temps de guerra i postguerra, la dona sempre ha tingut un paper rellevant i ha pogut dibuixar un matriarcat, poc freqüent en altres àmbits socioeconòmics.
És per tot això que "este" llibre, fruit de la investigació realitzada per Maite Castelló, promet ser molt interessant.
Aquells moments, han marcat, com un ferro calent, la perseverança que de vegades he necessitat en diferents moments de la vida.
Tampoc m'hagués imaginat mai que aquells moments m'ajudarien a sentir-me orgullosa de provenir del món de la pagesia. On a les Terres de l'Ebre, i en temps de guerra i postguerra, la dona sempre ha tingut un paper rellevant i ha pogut dibuixar un matriarcat, poc freqüent en altres àmbits socioeconòmics.
És per tot això que "este" llibre, fruit de la investigació realitzada per Maite Castelló, promet ser molt interessant.
Aquest post m'ha recordat molt a ma iaia, tenia una fortalesa que podia en tot, sempre la recordaré.
ResponElimina