dilluns, 31 de març del 2014

Unes cames massa llargues per ser pagesa...

Qui m'ho havia de dir, el que significarien aquells estius, entre un curs acadèmic i un altre, amb unes cames massa llargues per ser pagesa i amb l'esquena doblegada i cremada pel sol del juliol i l'agost; collint bajoques al costat de ma mare i ma iaia.
Aquells moments, han marcat, com un ferro calent, la perseverança que de vegades he necessitat en diferents moments de la vida.
Tampoc m'hagués imaginat mai que aquells moments m'ajudarien a sentir-me orgullosa de provenir del món de la pagesia. On a les Terres de l'Ebre, i en temps de guerra i postguerra, la dona sempre ha tingut un paper rellevant i ha pogut dibuixar un matriarcat, poc freqüent en altres àmbits socioeconòmics.
És per tot això que "este" llibre, fruit de la investigació realitzada per Maite Castelló, promet ser molt interessant.


1 comentari:

  1. Aquest post m'ha recordat molt a ma iaia, tenia una fortalesa que podia en tot, sempre la recordaré.

    ResponElimina