Fa uns dies vaig descobrir un llibre que ha escrit Andrea Moretti, una assessora de moda. El llibre es diu "El estilo que te hace feliz", i recull totes les pistes d'estil que aquesta experta ha anat compartint en la seua pàgina,
Andreamoretti.com.
Tot i que fa recomanacions molt diverses sobre l'estil i l'actitud, a mi m'ha anat perfecte per seguir alguns dels seus consells per fer el canvi d'armari -crec que ara sí que ja es pot dir que serà el definitiu fins a la propera primavera-. La veritat és que algunes d'aquestes recomanacions ja les sabem, però com sempre cal aplicar-les.
Alguns d'aquestes pistes que dona són...
1. El primer pas i més important, és retirar tota la roba que ja no ens posem. Aquesta roba pot seguir diferents camins en funció de si ja no serveix per a ningú pel seu mal estat, de si vols regalar-la a qui la pugui aprofitar, o de si vols desar-la en algun altre lloc fora de l'armari.
Per fer aquesta primera part, jo prefereixo està sola, i molt i molt concentrada -seria incapaç de fer-ho amb companyia, com Carrie Bradshaw que ha de convocar a les amigues-. Com a única companyia només em funciona una bona llista de spotify- l'última que he fet servir és la de "música per cantar sota la dutxa". No se perquè dutxar-me i arreglar-me l'armari, per a mi tenen certes analogies.-.
També us he de dir que per a la segona part d'aquesta tasca, tinc una gran col·laboradora, ma mare. Ella és la responsable de decidir que fem amb aquesta roba retirada. Amb les seues dots de dona pràctica i bona cosidora, decideix amb gran precisió quina roba pot reformar i aprofitar, quina pot regalar, i quina pot donar a Caritas -això sempre reconforta una mica el meu sentiment de culpabilitat-.
2. Un segon consell, és utilitzar totes les perxes iguals. D'aquesta manera desapareixen visualment i l'únic que veiem és la roba. Jo afegiria que va molt bé si les col·loquem sempre amb el mateix sentit -potser és una mania d'infermera que mai va arribar a ser instrumentista, però que reconeix les utilitats de seguir aquest protocol, i els desavantatges de no seguir-lo -sobretot amb les presses del matí, quan vols despenjar una peça i se t'enganxa amb la del costat-.
3. Un tercer consell, és decidir de quina manera classifiquem la roba. Es pot fer per colors de més clar a més fosc, i en segon lloc pel tipus de peça. En el meu armari s'endreça de dreta a esquerra, començant pels pantalons i acabant per les caçadores. La roba d'abric i les sabates les tinc en altres armaris. Això cadascú, segons li convingui.
4. Un quart consell és que tota la roba ha d'estar visible. La roba que no veiem, equival a dir que no la tenim. La manca de temps, i de vegades, la manca de motivació, ajuda a que tot allò que tenim dins d'una caixa quedi desestimat en les nostres decisions de cada dia. Per tant no serveix.
5. I per últim, una de les millors recomanacions. Que la roba es mogui i quedi espai lliure entre les peces. Això aporta lleugeresa i plaer a la ment, facilitant la pressa de decisions i evitant el vergonyós moment de "no tinc res per posar-me".
No cal dir que a més suposa un gran estalvi de temps perquè la roba es manté ben planxada i en perfectes condicions per a ser utilitzada. Si no penseu quantes vegades heu hagut de tornar a planxar una camisa o vestit abans de posar-los??
QUE TINGUEU UN BON CANVI D'ARMARI!!!
