Als que ens agrada escriure -vagi per davant que dic als que ens agrada i no als que en sabem-, ens passa que en més d'un moment de la nostra vida, hem vist que ens costa dir amb paraules allò que pensem. Però al escriure, se'ns han ordenat les idees i de manera màgica han donat claredat al nostre pensament.
I és que a banda d'estructurar-me el pensament, a mi l'escriptura m'aporta una gran sensació de llibertat. La que em dona l'espai en blanc on poder deixar anar lletres del teclat per escriure i escriure coses, idees, opinions, pensaments, intencions, curiositats o il·lusions.
Amb el millor final de tots, el del plaer d'haver-me pogut expressar.
I després d'escriure aquestes paraules, he volgut saber que pensen de l'escriure els grans, els que a més de gaudir de l'escriptura en saben.
I m'ha agradat aquesta frase de Rosa Montero,
I sense saber-ho, m'he adonat que segueixo el consell de Henry Miller.
I Saramago... Que amb el seu Assaig sobre la ceguesa, em va deixar desasosegada de per vida...
I aquesta frase de Voltaire, tan certa com poètica.
Per a Virgínia Wolf segur que l'escriptura a més del seu mitjà d'expressió també va ser la seua teràpia...
Però sobretot i per damunt de tot, no vull de deixar escrit que el més important de tot, és tenir una vida sobre la qual escriure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada