Com m'agrada el que m'agrada...

Com ens agraden les coses que ens agraden. Res ens pot treure el plaer que sentim amb les coses que ens agraden. Per poca cosa que siguin. Per absurdes que siguin. Ens agraden. I amb això, ja n'hi ha prou.

Avui ens agraden unes coses, demà unes altres, però sempre són les que ens agraden.

Com m'agrada, m'agrada, la cançó de Joan Rovira, un cantautor de la terra. Per tres motius, per que m'agrada la música, perquè m'agrada la lletra i perquè m'agrada la nostra singular terreta.

Com m'agrada el cine francès amb la família Belier, un homenatge als rols familiars d'una adolescent hiperresponsable en una família diferent...

Com m'agrada la gambeta panxuda. Em cau bé. Deu ser per lo de la panxeta...

Com m'agrada aprendre coses. Diumenge al Mercat de Mercats en un tast de vermut vaig saber que un dels precursors d'aquesta beguda va ser Hipòcrates perquè va ser dels primers en macerar herbes en vi. 

I com m'agrada l'hora del vermut. És l'hora de xerrar i compartir les coses que mai tens temps d'explicar ni temps per escoltar...

Com m'agrada tenir la il·lusió de coses pendents, com Lucia de Lammermoor de Gaetano Donizetti, l'estrena operística de la meua filla al Liceu. Espero que li agrade tant com a mi.

I com m'agrada escriure. M'ajuda a veure i viure la vida amb més atenció i intensitat. M'agrada perquè el temps s'atura, m'ajuda a estar-hi present i en calma.

Com m'agrada el que m'agrada...