Cada vegada costa més desprende's de les sandàlies, de la roba de cotó, de la vida a les terrasses i dels tardets assoleiats. Però sense poder-ho evitar, hi ha petits avisos que et van informant de que la tardor ja està aquí.
El primer avís, a l'arribar a la Ràpita i sortir del cotxe, només s'escolten orenetes instal·lades per tots els arbres del voltant...
El segon, arriba sense sortir de casa. Només cal veure les imatges captades pels fotògrafs de la nostra terra. Aquesta que comparteixo és d'Agustí Descàrrega. Des d'aquí aprofito per donar-los les gràcies. Les seues imatges em fan sentir sempre a prop de la meua terra tot i no ser-hi.
M'agrada perquè mostra una d'aquestes orenetes despistada...
El tercer avís, és que ja gairebé no hi ha gínjols. La nostra fruita deltaica més característica. La que molts sublimem fins al punt de sacrificar més d'un mal de panxa per degustar-los amb la màxima passió. Ara ja ens haurem d'esperar a la propera tardor...
El quart avís, l'estic sentint ara mateix mentre escric perquè se m'estan gelant els peus. Encara porto sandàlies. Cada vegada em costa més renunciar a dur-los destapats, però crec que ara sí, la temperatura ja ha dit prou.
Per començar a vestir-los de tardor, m'agraden les sabates que porta Júlia Martínez.
I el cinquè i últim, és que de sobte ens venen moltes ganes d'anar al cine i perquè no, d'atipar-nos de "mongetes", com diem natros a les crispetes i després tenir remordiments...
La película Everest en 3 D, una bona manera d'iniciar-se en la campanya. Em va encantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada